Lectura Obligatòria

Final

2007-09-12T00:39:00.000+02:00

Bachi: Doncs sí, això és el final del millor blog de la història, que perdurarà generacions i generacions... Bueno, potser no hi ha per tant. Simplement ho deixo perquè no tenia ni suficient temps ni idees per continuar fent algo decent. Aquest blog intentava fer quelcom (s’ha de ser repulsivament correcte per dir “quelcom”) als altres, intentava parlar sobre qualsevol tema amb humor i, la veritat, és que els temes s’acaben. No volia continuar fent el que tothom fa, és a dir, comentar l’actualitat i les notícies segons el seu punt de vista, perquè no m’agrada Això ja ho fa molta altra gent i, segurament, molt millor que jo. Però qui sap si algun dia tornaré!

Tanmateix, agraeixo tots els comentaris, les visites i el suport que hem rebut. No em posaré a agrair un per un perquè segur que m’oblidaria d’algú i això fa molta ràbia. Gràcies. Sempre he desitjat dir això al Camp Nou havent guanyat la Champions amb un gol meu a l’últim minut, però m’hauré de conformar dient-ho aquí: Visca el Barça i Visca Catalunya!

_____________

Itf: No ens ha sortit malament aquest blog! Hi ha hagut articles fluixos, això és inevitable, i hi ha altres dels quals n’estic molt orgullós. Pleguem amb 87 articles que són moltes hores. Sembla mentida però mantenir un blog, els que en teniu un ho sabreu, dona molta feina. Una feina que a vegades he fet molt de gust i altres perquè “tocava” publicar.

En primer lloc, vull agrair als comentaristes del blog, que són els que t’animen a escriure. Gràcies als visitants que llegeixen i no diuen res. Gràcies a la gent que ens ha fet publicitat. Agraeixo també els que a través de Google entren buscant coses que no troben aquí (són visites igual). I finalment, a la família i als amics als quals els hi he robat moltes bromes i idees que han aparegut publicades amb la meva firma. Espero que les vacances m’hagin servit per descansar perquè jo segueixo a http://jahoveuen.blogspot.com Espero que m’acompanyeu tots. Gràcies i fins aviat!!

San Fermín

2007-07-09T14:29:00.000+02:00

El San Fermín és una d’aquelles tradicions curioses: centenars de persones corrent davant i darrere de una manada de braus. Trobo que és una festa divertida pel qui la mira per la tele, però estar allà deu ser un infern. Es veu que la població de Pamplona durant les festes de San Fermín passa de les 190.000 persones a més de 1.500.000. Allò deu estar col·lapsat de guiris i americans borratxos que vomiten per les cantonades. San Fermín deuria ser un tio molt enrotllat i juerguista per haver-li montat unes festes com aquestes. Dubto que fos tan “sant”.

Els “encierros” només duren un parell de minuts, però jo em faig un fart de riure. Jo sempre vaig a favor dels toros i aplaudeixo quan veig que atropellen a un borratxo que jo crec que no sap ni on és. Als espectacles on surten toros, jo sempre vaig a favor d’ells. Només em quedo a veure les notícies de la Feria de San Isidro i aquestes coses, quan veig que el brau s’ha emportat per davant a un torero. També al Grand Prix anava amb les “vaquillas”, però aquí hi havia trampa perquè els hi tallaven les banyes. També és molt espectacular quan agafen la corba aquella que tots els toros i les persones rellisquen i es fa una muntanya de gent al costat de les barreres de protecció.

En definitiva, a mi m’agraden els Sanfermins, però no m’hi veureu mai corrent al costat dels toros, quines ganes de jugar-se la vida i, sobretot, quines ganes de cansar-se.

Els musicals

2007-07-05T21:59:00.000+02:00

Jo crec que l’univers es divideix en la gent que li agraden els musicals i els que els odien. Sovint tinc malsons i em veig dins d’un musical. Vaig pel carrer i, de sobte, em poso a cantar: “Vaig a la UAAAAB, en FGC...” Tot s’atura, la gent em segueix i fan els coros de la cançó; “En FGC, en FGC, en FGC...”. Tothom és feliç. Les caixeres del Caprabo passen els productes al ritme de la música, els de BCNeta ballen amb l’escombra... És horrorós! Com tot bon musical, un cop acabo la cançó allargant la última vocal i aixecant els braços com un predicador, la gent segueix amb la seva vida. Després del xim-pom! final de la cançó tothom fa com si no hagués passat res. Però si cantava tot el barri! Per què dissimulen?

Tornem a la vida real. Reconec que em costa molt acceptar que a algú li agraden els musicals. Poden ser bellísimes persones però tenen un defecte que eclipsa tots els bons actes que hagin fet. Tinc una amiga, molt malalta la pobre, que ha anat a veure Grease al teatre Victoria 6 vegades i vol convèncer-me perquè l’acompanyi a la setena. No entén que jo no hi aniria ni que em pagués l’entrada. El pitjor és quan, per fer-me canviar d’opinió, em canta les cançons: “Sí, home! Si canten aquella tan bona de Yuguona nawán, na-na na-na-nà-na... uh uh uh!” i aleshores jo replico “Si està en anglès no ho entendré” i ella em diu que les han traduït.

Això si que no ho tolero. Prohibides les cançons angleses traduïdes al castellà o al català. Les gales aquestes que fan a TV3 de tan en tan (estil cantamania) ja se les poden confitar! Allò no s’aguanta per enlloc. Tampoc s’aguanten per enlloc algunes pel·lícules portades a musical a Broadway. Recentment vaig llegir que s’està preparant un musical de Spiderman amb cançons dels U2. Ens estem tornant boijos? Jo crec que sí.

He penjat un vídeo al canal YouTube amb un exemple de musical, molt similar al meu somni.

Viatjar en avió

2007-07-04T21:40:00.000+02:00

Quan miro les notícies i començo a veure aquelles cues interminables al Prat i a tots els aeroports m’agafa un mal de ventre… Realment anar en avió s’està convertint en una tortura, al final serà més ràpid anar a peu a Madrid que en avió.

Ja et fan arribar un parell d’hores abans per facturar, cosa que no entenc perquè es factura en 10 minuts i la resta de temps te’l passes a la merda cadires de la sala d’espera. Un cop has facturat, toca la part més desagradable de totes: l’arc detector de metalls. A vegades et fan treure sabates, cinturons, monedes, etc. i altres vegades el detector no pita encara que portis una pistola a sobre, allò fa el que vol. Jo crec que hi ha algú que el fa pitar quan veu alguna persona sospitosa (o alguna tia bona) per poder registrar-la. També et fan passar la motxilla i els bolsos pels raigs X i tothom intenta mirar al monitor la seva bossa. Tothom mira menys qui l’ha de mirar, és a dir, el poli, que sempre està parlant amb un altre i no presta atenció a res. Allà podria passar una bomba atòmica i ell tan tranquil. Un cop t’has mort de fàstic una hora i mitja a la sala d’espera, embarques, això si tens la sort de que no hi ha retards. Un cop a dins de l’avió, et mors de fàstic mitja hora més fins que allò es mou per començar a agafar pista. Després de vint minuts buscant-la sembla que la troben i comença a accelerar i cap a amunt.

No sé perquè però a mi sempre em toca a sobre de l’ala i veig lo feta pols que està, cosa que et dóna molta seguretat. Veus una espècie de parxes fets amb trossos de llauna de conserves i penses: “Almenys sortiré a les notícies”. A més, a sobre de l’ala a vegades hi ha escrit: “no pisar ésta zona”, frase que fa molta gràcia quan estàs a nosequants metres d’altura, no crec que ningú surti de l’avió i es foti a sobre l’ala. També comences a sentir sorolls estranys i mires a les hostesses per veure la seva reacció: si s’asseuen i es posen el cinturó, mal símptoma.

Un cop has aterrat ve un altre moment fatídic, la espera fins que surt la teva maleta. A més, no sé perquè però la teva maleta sempre és de les últimes en sortir i sempre pateixes pensant que se l’han deixat a Barcelona. Vaja, que això d’anar en avió és una odissea. Cada vegada és més lent i s’està convertint en un mitjà de transport odiat per tothom.

Gustos Musicals

2007-07-02T10:57:00.000+02:00

La Betty en el seu Calaix de Sastre ens nomina per seguir una 'cadena' de blogs sobre els gustos musicals. Em decidit acceptar el repte (amb no gaire risc) i us animem a fer el mateix. Comencem.

_____________________________

Quantitat de música a l'ordinador: segons iTunes 823, encara que a la carpeta Incoming de l'eMule (això es pot dir?) en tinc unes quantes més. Jo diria que al voltant de 900 cançons.

Últim CD que he comprat: va ser fa una setmana també a través de iTunes. Em sembla que encara l'he de pagar perquè no tenia saldo a la targeta. És The loving sounds of static de Mobius Band, uns paios semi-desconeguts de Nova York. Bon cd.

5 cançons que escolto molt i que per mi són especials: he decidit no fer trampa i posaré les 5 cançons que a iTunes em surten com a més escoltades (això sembla una publicitat contínua de iTunes, no?)

In Transit - Albert Hammond Jr.: quin gran error no anar-lo a veure en concert quan va venir a Barcelona! Vaig comprar el seu CD ara farà tres o quatre mesos i m'agraden quasi totes les cançons. Al principi era el guitarrista dels Strokes però ara ja es val per si sol.

Red Light - The Strokes: suposo que aquesta és la meva cançó preferida de totes totes. No sé ben bé per què, però m'agrada.

Sofa song - The Kooks: si, collons, els de l'anunci de Digital +. Que se'n vagin a la merda, home! M'han fet avorrir la cançó. Aquesta és una altre, eh? No és la de l'anunci. Més aviat rock.

Styrofoam Plates - Death Cab For Cutie: el meu grup preferit juntament amb els Strokes. Aviso: l'estil de música no té res a veure. Cançó tranquil·la que cap al final arrenca i amb bona lletra.

Morning Yearning - Ben Harper: del seu últim album, que em van regalar pel meu aniversari. Cançó adequada per la tornada de l'autònoma amb el ferrocarril, allò que mig t'adorms...

Doncs bé. Ja he acabat el meu repàs. A veure si algú coincideix amb mi... Trobeu a faltar cançons en castellà o en català? Normal, no n'escolto cap. L'idioma de la música és l'anglès.

_____________________________

Quantitat de música a l'ordinador: Quasi 600 cançons, absolutament totes baixades de l'eMule, ja que jo no em passo els cd's que tinc a l'ordinador.

Últim CD que he comprat: Em sembla que és: "Yo, minoria absoluta" de Extremoduro, però ja fa temps perquè no compro gaire, normalment me'ls regalen; l'últim que m'han regalat és "The both sides of the gun" de Ben Harper (a mi me'l van regalar per Sant Jordi)

5 cançons que escolto molt i que per mi són especials: Això és molt difícil perquè us podria dir desenes de cançons. Depèn del moment, el lloc, l'estat d'ànim... però en general serien aquestes:

One - Metallica: Una cançó que ho té tot, començament lent i melòdic i final al més pur estil Metallica. Una lletra impressionant que tracta sobre la peli "Johny got his gun". És el meu grup preferit i, per cert, els vaig veure divendres a Bilbao, en el BBK Live Festival! Impressionant, 50.000 persones cantant-la.

Smells like teen spirit - Nirvana: Què cal dir sobre aquests? Cançó mítica i molt coneguda, però no per això deixa de ser bona.

Suzie Blue - Ben Harper: Aquest home és tot un crack. Recomano qualsevol cançó d'ell. Aquesta cançó és una barreja estranya entre jazz i folk, no ho sabria definir bé. És perfecte per quan vas passejant pel carrer.

Jesucristo García - Extremoduro: La cançó més clàssica d'aquesta gent, l'únic grup de rock espanyol que escolto.

Clandestino - Manu Chao: També perfecta per caminar tranquil·lament pel centre de Barcelona. Aviem si treu ja el nou disc que ja fa molt que no fa res el tio aquest!

Com veieu, els meus gustos musicals són molt diversos, ja que crec que no es bo enquadrar-se en un sol estil (fins i tot tinc música clàssica a l'ordinador!)

_____________________________

Nosaltres nominem per que segueixin aquesta cadena:

Al Robert, de A temps de res
A l'Albert, del Racó DC
Al Jordi Pujadas, de La Cullerada
Al Mikel, de Doncs no ho entenc
A tots els comentaristes d'aquest blog

Vacances fins dilluns

2007-06-28T18:20:00.001+02:00

Si us plau...

La revetlla

2007-06-25T12:42:00.000+02:00

Per fi ha pasta el dia més estúpid de l’any: Sant Joan. No sé vosaltres, però jo no el puc suportar. Tot està ple de gent: a les platges, al carrer, als bars i, sobretot, està ple de niñatos de 15 anys i niñatos de 35 anys tirant petards. Els de 15 encara ho entenc, però els de 35... comencen a tirar els petards aquells que et destrossen el timpà i riuen: “wala, que fuerte ha sonao ese”. Quina diversió! Els únics petards que m’agraden són els que fan colors i aquestes coses, però jo no li trobo la gràcia per enlloc a llençar un petard i que només foti soroll. És una tradició de bàrbars. A sobre, vas caminant pel carrer com si tinguessis singlot perquè cada dos passes fots un bot per culpa d’un Super Gato o com es diguin aquestes coses. Per no parlar dels nens que comencen a tirar petardos a la gent... els pobres senyors de 60 anys han d’esquivar-los com si els estiguessin tirotejant a la guerra.

I els únics petards inofensius i que tots recordem de quan érem petits, ara els volen prohibir pels menors de 12 anys. Quines xorrades que foten. A veure si es preocupen més pels petards grans que cada any acaben amb uns quants dits volant i milers de euros en desperfectes en el mobiliari urbà i no tan per les bombetes. Em sembla que no he vist mai a ningú destrossant una cabina a base de bombetes i bengales, ni ningú que hagi perdut dos dits per una bombeta.

Jo, com que sóc un cabrón, a partir de l’any que ve portaré a terme un pla que he ideat aquests dies. Com que a mi no em deixen dormir fins les 4 o les 5 de la matinada perquè tiren petards a la porta de casa meva, el que faré serà que jo no els deixaré dormir a partir de les 5 de la matinada. Començaré a tirar petards per tot el barri i si puc tirar-los als balcons encara millor. Aviem si els hi agrada que amb la ressaca els hi fotin el son.

Pronòstics temporada 06-07

2007-06-20T16:58:00.000+02:00

El Mag Fèlix no va encertar que el Sevilla guanyaria la Lliga, veiem si els pronòstics que vaig fer jo el 17 d’agost del 2006 per aquesta temporada.

Encerts (20%):
- El València queda quart i el Villarreal cinquè
- El Manchester guanya la Premier League
- La Juve puja a la Serie A un altre cop

Mig encerts (6,66%):
- Joan Laporta guanya les eleccions amb la pitjor participació de la història del Barça.

Encara pot passar (13,33%):
- Saviola marxa al Reial Madrid amb la carta de llibertat
- El Real Madrid escull nou president.

Errors (60%):
- El Barça guanya la Lliga, el Madrid queda segon, el Zaragoza tercer i el Nàstic sisé
- L’Arsenal queda segon, el Chelsea tercer, el Liverpool quart i l’Aston Villa i el Manchester City van a la UEFA
- La final de Champions és Chelsea – Barça i guanya aquest últim amb un gol decisiu de Saviola
- Van Nistelrooy es lesiona per sis mesos a la segona jornada
- Eto'o és pilota d'or, per davant de Ronaldinho i Cannavaro, i bota d'or, per davant de Shevchenko i Henry.
- L'Espanyol es juga la primera divisió a l'última jornada però, a diferència d'altres anys, perd la categoria.
- Jose Mourinho es despedit del Chelsea per falta de resultats i fitxa pel Real Madrid.
- Cristiano Ronaldo es xiulat a tots els camps d’Anglaterra i acaba fitxant pel Real Madrid.
- Capello torna a la Juve.

Això per que veieu que sóc legal i que, tot i haver fallat més de la meitat de pronòstics, faig un repàs tal i com havia promès.

Crónica de una muerte anuncida

2007-06-18T14:33:00.000+02:00

Al final no es va complir el leif motive (paraula que aquestes últimes setmanes he escoltat mil vegades) de Paco Flores, un home que morirà amb les seves ulleres comprades a principis de l'any 1942. El Barça va guanyar i jo estic content, feliç, eufòric per golejada. Proposo renovar a tots els jugadors fins al 2027 i assegurar-nos partits com el d'ahir, començant per Ezquerro que va jugar uns 9 minuts estel·lars que em van recordar a Maradona al Mundial de Mèxic. Què importen ara els partits del Sevilla, Werder Bremen, Chelsea, Liverpool, València, Madrid, Betis i Espanyol on el Barça va fer el ridícul? Són partits anecdòtics i intranscendents. S'ha de viure el present i animar l'equip el dimecres contra el Mamelodi Sundowns a Sud-àfrica.

Hem de reformar el vestidor. Sobretot la part del gimnàs. S'ha de tapiar. I si és possible amb Ronaldinho dins. Minut 68, després del gol de Reyes (era l'empat), el bar on estàvem va canviar de canal i va posar el Plus per veure els últims minuts del Madrid contra el Mallorca. Les claus del partit van ser dues: que Maxi Lopez entrés i demostrés que, com popularment es diu, és un torpón i la segona i més important, que els aficionats del Barça que es reunien al Sandwich Bar fessin olé-olé als passes del Mallorca a falta de 25 minuts pel final i amb un 1-1. Això sempre t'acaba passant factura.

Déu ni do la merengada que hi ha al barri. La pena de celebrar el final de Lliga una setmana abans de Sant Joan és que els madridistes tenen temps per reunir un bon arsenal de petards i cabrejar la barriada. També es va gastar molt telèfon; a la mitja part per organitzar la festa i al final per aplaçar-la sense dia concret. Això és com els olé-olé, organitzar la festa abans d'hora mai surt bé. El post-partit va ser especialment cruel. Entre tots vam completar una llista de jugadors que han de marxar, en vam dir 13 (12 + 1). En un moment del post-partit, que es va allargar fins altes hores de la matinada, vaig dir "podríem anar igualment a Canaletes i celebrar la Lliga com si l'haguessim guanyat". Vaig obtenir el silenci per resposta. A les 2:30 de la matinada a un amic i a mi ens va semblar veure a Henry amb un Wolksvagen Touareg per Travessera de Les Corts, camí del Camp Nou. Fins a on arriba la desesperació blaugrana!

El guanyador

2007-06-14T10:47:00.000+02:00

Quina setmana no? Han aparegut espanyolistes per tot arreu. Han sortit de l’armari. Portaven amagats molt de temps i s’han confessat per tocar una mica els collons. Per sort tinc memòria i l’any que ve, si baixen a segona, els aniré a molestar jo.

Aquest oportunisme em recorda a un amic meu, no diré el nom, que és un autèntic guanyador. Quina enveja em fa! És feliç perquè l’equip que segueix sempre guanya. Clar que aquest equip canvia contínuament. Sí, estic parlant d’aquells que s’apunten a tot allò que té èxit. L’any passat, després de la final de la Champions, vaig descobrir que era del Barça. Jo fins al moment desconeixia que li agradés el futbol però em va dir “de tota la vida, tio! Al Pro evolution sempre l’agafo!!”. És d’aquells que sap de futbol a través de la Playstation i pensa que Adriano forada les porteries igual que al joc. Aquest any s’ha oblidat del Barça, però en canvi si que està content pel Milan, que sempre ha estat el seu equip preferit d’Itàlia. Quina sort!

El passat estiu, es va aficionar al bàsquet després del gran mundial de la selecció espanyola. Quins bots d’alegria feia el molt cabró! Si potser no havia vist cap partit de bàsquet en s’ha vida. No, mentida, havia vist la final de l’Eurolliga del Barça i va ser d’aquells que al dia següent deia que havia seguit el Barça de bàsquet “des del principi”.

També li agrada la F1. Al principi era fan de Schumacher, després d’Alonso i ara de Hamilton. Li agrada el tennis, sobretot el Nadal però també el Federer. I les motos! Ui, aquí sí que té molts favorits: el Rossi és el que més, però també el Pedrosa, el Stoner, el Lorenzo... segons qui guanyi cada setmana. Ell sempre està content. Això està molt bé. El pitjor és quan intenta establir una conversa i parla com si fos un expert i tu has d’aguantar la situació perquè no pots dir-li “calla la boca idiota, que no tens ni idea!!!”. Aturem aquesta espècie!

(Foto: aspecte que presentarà el meu amic dilluns segons com vagin les coses diumenge per la nit...)

A veure quin nivell d'optimisme hi ha al blog...

Penós

2007-06-12T12:45:00.001+02:00

Dissabte va ser el pitjor dia de la meva vida com a barcelonista. Ja ho diuen que la vida pot canviar molt en qüestió de segons, vam passar de l’eufòria absoluta a l’enfonsament col·lectiu. Però la veritat és que el partit va ser un resum de tota la temporada del Barça. Un campió d’Europa no es deixa empatar a l’últim minut, és penós.

Jo crec que el principal culpable de l’empat va ser Rijkaard. Les seves tàctiques sense cap ni peus ens han comdemnat. A sobre, té uns ajudants com la mòmia del Neeskens i el pobre pringat de l’Eusebio, que no fan gaire. Com pot ser que tothom veies que el De la Peña estava sol des del minut 5 i ell no? Són coses que no m’explico. Per no recordar tàctiques suïcides com el 3-4-3 contra el Madrid al Camp Nou... i encara sort de Messi. Aquesta és un altra, si no fos pel Messi no hauríem arribat amb possibilitats a l’última jornada. Ha marcat la majoria dels gols decisius i s’ha convertit en el jugador més important de la temporada, quina pena que els seus companys no l’han ajudat.

Un altre que ha contribuït a tot aquest merdé ha estat el meu estimat Ronaldinho amb les seves repetides absències als entrenaments i el seu rendiment aquests últims mesos, però no haver anat al camp ni a donar ànims als companys en el partit de Lliga més important de l’any ja és la gota que vessa la bota. És molt trist que hi siguin Edmílson i Saviola i no Ronaldinho, el que en teoria és un dels capitans. A més, després d’aquesta temporada, Ronaldinho ja ha passat a ser el tercer millor jugador del Barça, després de Messi i Eto’o.

També té part de culpa aquesta directiva que no parla i carrega totes les responsabilitats en els mals moments a Carles Puyol. Una directiva que s’ha de posar les piles per fer una renovació del vestidor i que fotin fora d’una vegada a Mottes i Giulys, és a dir, a coixos. Esperem que vingui, tal com sembla, Henry, perquè si una cosa t’assegura és que es deixa la pell al camp i sua la samarreta, no com molts altres.

Dit tot això, jo encara crec en el miracle. No sé si és per tenir una mica d’esperança i no suïcidar-me, per la teoria aquesta del síndrome insular o perquè, però jo encara confio en el Mallorca. Ja va ser capaç de fer dimitir a Florentino Pérez i ha guanyat més d’un cop al camp merengue. Evidentment no espero un 0-3, però com a mínim, espero que els hi fotin una mica la por en el cos, començant pel Gaspart del Madrid, el Ramón Calderón. Un home que es va colar al “palcu” de familiars i autoritats de Roland Garros per poder abraçar a Rafa Nadal i fer-se la foto amb ell. Espero que Maxi tingui la canya a punt per fer callar a tot el Bernabéu amb la gallina... us ho imagineu?

Tots units fem figa

2007-06-10T11:10:00.000+02:00

Barça 3 - Espanyol 0

20 d'agost de 2006
El Barça guanya la Supercopa d'Espanya

Barça 0 - Sevilla 3
25 d'agost de 2006
El Barça perd contra el Sevilla la Supercopa d'Europa

Chelsea 1 - Barça 0
18 d'octubre de 2006
El Barça ho té difícil per quedar primer, després d'empatar
amb el Werder Bremen la jornada anterior de Champions

Reial Madrid 2 - Barça 0
22 d'octubre de 2006
Quatre dies després, el Barça perd contra el Madrid al Bernabeu

Internacional 1 - Barça 0
17 de desembre de 2006
El Barça perd la final del mundialet de clubs

Liverpool 0 - Barça 1
6 de març de 2007
El Barça queda eliminat de la Champions League

Getafe 4 - Barça 0
10 de maig de 2007
El Barça queda eliminat de la Copa del Rei
després que el Getafe remonti un 5 a 2

Barça 1 - Betis 1
13 de maig de 2007
Tres dies després, el Barça empata amb
el Betis i dona el liderat al Madrid.

Barça 2 - Espanyol 2
9 de juny de 2007
El Barça empata amb l'Espanyol i perd
la oportunitat de posar-se primer a falta d'una jornada.

PD: He llençat la bandera pel balcó, he posat els ninots al microones i els he fos, he trencat la samarreta del Quaresma, he cremat les bufandes amb la espelma i he tornat la Biblia a la fnac i deixat el nen Jesús un altre cop al lavadero.

Tots units fem força

2007-06-07T21:23:00.000+02:00

És en aquestes dates quan a casa comencem a treure els amulets i fer rituals estranys perquè guanyi el Barça. Abans de començar, he de dir que jo no sóc supersticiós, però sóc d'aquells que diu "per si de cas". Aquests són els meus preparatius de cara als partits de dissabte. El primer que he fet és penjar la bandera al balcó.

Aquest acte en concret no sé si ajudarà gaire al Barça, però com a mínim em diferencio dels veïns de l'Espanyol que tiraven petardos amb el gol del Jonatas a la UEFA. Després van callar, pobres. El segon pas, un clàssic a casa meva, reunir tots els ninotets que va regalar El Mundo Deportivo o el Sport fa uns anys sobre un mocador a la taula del menjador.

Aquí desafiem el conegut efecto dominó. Si cau el Busquets (segona fila, punta dreta), que el van fer amb el pentinat de Marge Simpson, cau tota la fila. Observareu que hi ha un jugador dins d'un got de cubata; és el Figo. El posem allà perquè no tingui aire i s'ofegui. He estat a punt de treure el De la Peña, però si ho feia, eren imparells i no quadraven les files. Tercer pas, penjar la samarreta d'un dels millors jugadors que ha passat pel Barça en tota la seva història.

No és que m'hagi equivocat al penjar la foto, no. És el Quaresma. Aquesta mania meva de comprar-me samarretes de jugadors poc coneguts no surt a compte. Potser sóc l'únic del món que la va comprar. Pas número 4, la espelma sobre les bufandes.

He de dir que aquesta superstició la vaig copiar del Bachi. Ell ho feia i vaig pensar que era bona idea donar alguna utilitat a les bufandes perquè a l'estiu, posar-te una bufanda no és gaire agradable. Finalment, en els minuts previs, sempre m'ajuda llegir un best-seller de tots els tems; la Biblia.

Sembla mentida! La Biblia parla de tot! Em vaig comprar aquesta amb dibuixos que és més amena. El capítol (una època de molta por) m'ha ajudat molt, us el recomano a tots els patidors. No pot faltar el nen Jesús que vam trobar al pis quan el vam comprar fa 20 anys. Estava al lavadero, entre els spontex i les vileda. Ara només falta esperar a que el Barça faci la seva feina ben feta.

PD: nous vídeos al nostre canal a YouTube.

Vegetarians

2007-06-06T18:09:00.000+02:00

Considero que ser vegetarià és una religió perquè, la veritat, s’ha de tenir autèntica fe per alimentar-se a base de pastanagues com el Bugs Bunny. No entenc les raons que et porten a no voler menjar carn; un bistec té sentiments? En cas que en tingués... Ens hem d’alimentar, no? Hi ha una cosa que se’n diu cadena tròfica. L’ésser humà necessita les proteïnes de la carn i en molts casos, al no menjar carn, les proteïnes han de ser substituïdes per pastilles (o algo així, no ho sé exactament, sóc de lletres). Ara que penso, aquest comodí del "sóc de lletres" serveix per tot. És una mica com dir "sóc idiota".

També estan els anomenats vegans, que no són els seguidors de Paz Vega, sinó que són aquells que no mengen ni peix ni productes derivats d’animals, com el formatge. Això si que no. Potser un bistec té sentiments però un formatge? Si la Vaca que rie riu serà perquè li agrada, home. Els vegans deuen estar més pàl·lids i ensopits que de Juana Chaos a la vaga de fam. Potser Iniesta és vegà i no ho sabem… Per cert, és possible que Iniesta sigui el nen de Los Otros?

Ja posats, aprofitant la repercussió mundial que té aquest blog, vull fundar una nova dieta en la qual no es pugui menjar cap ésser viu ni derivat. Això inclou els vegetals. Que no tenen sentiments els enciams? No ploren els geranis quan els arrenques els pètals? Vale no. Però tampoc he vist mai una sardina plorant, o rient. A la meva dieta ens alimentarem només de sorra i pedres. Si iniciés aquesta dieta n’estic segur que hi hauria algun boig que la seguiria. De fet, potser ja hi ha gent que està apuntada; això explicaria per què a les platges cada dia hi ha menys sorra... Ja tinc l'eslògan "La sorra i les pedres són nutritives, no mengis vegetals, ni tan sols olives". D'acord, no és gaire maco, però ja ho sabeu, sóc de lletres.

Què fa malament l'Ajuntament?

2007-06-04T13:44:00.000+02:00

Abans d'ahir passejava pel passeig de Sitges quan em vaig trobar amb aquesta situació:

BONA COMPANYIA. Un banc del passeig de Sitges, a prop del restaurant Picnic.

És curiós que l'Ajuntament de Sitges (desconec el color del partit que governa) no hagi trobat un lloc millor per posar aquests quatre contenidors. Evidentment, l'únic banc lliure per seure de tot el passeig era aquest. Els ajuntaments s'equivoquen en moltes coses que són allò que en diuen 'de calaix'.

Tota la vida recordaré el passat mes de febrer, quan tornant de la universitat amb autobús per Travessera de Les Corts a les 8 del vespre estàvem parats pel trànsit. Normalment a aquesta hora, que és quan tothom torna de treballar, hi ha bastants cotxes però aquell dia era exagerat; ens movíem un metre cada 2 minuts. Cansat d'esperar vaig baixar dues parades abans. Mentre caminava, mirava enrera per saber on estava l'autobús fins que vaig avançar tant que el vaig perdre de vista. Sabeu per què era aquest trànsit? Perquè cinc carrers més enllà estaven pintant un pas de vianants! A qui se li acudeix tallar el transit a les 8 del vespre? No ho poden fer a les 4 de la matinada? O, com a mínim, pel matí que hi ha molta menys gent.

No parlem de la policia (sé que no només és responsabilitat dels ajuntaments). A la zona on visc jo, quan veus un mosso, el primer que et ve al cap és "aquí ha passat alguna cosa", perquè si no s'ha llençat un home d'alt a baix d'un edifici no els veus mai. Ja no cal dir res sobre la comissaria dels mossos de Les Corts. M'informen que amb lo de les càmeras ocultes faran com el Dragon Kahn. A la sortida, després que et fotin la pallissa, hi ha una paradeta on podràs comprar el vídeo com a souvenir. Si a Holanda s'ha fet el reality show aquest dels transplantaments (crec que s'ha descobert que és mentida), jo reclamo que Gestmusic Endemol faci Operación Mosso o algo per l'estil, ara que hi haurà més càmeras que a Gran Hermano.

El Monstre del Llac Ness

2007-06-01T20:16:00.000+02:00

Notícia: "Una nueva grabación reaviva la leyenda del Monstruo del Lago Ness"

La meva infància va estar marcada per dos esdeveniments: Bola de Drac i descobrir que els Monstre del Llac Ness no existia. Lo del monstruito aquests és com lo dels reis mags, un dia algú t’ho explica i tu et quedes amb la mateixa cara que el de la foto. Sempre intentes dissimular dient: “ja ho sabia”, però tu penses: “els collons ho sabia! M’acabes de destrossar la vida, fill de puta!” El monstre i les faldilles són allò més conegut d’Escòcia. És curiós que quan penso en Escòcia m’imagino tothom en faldilla i bevent cervesa, és com si a Espanya tothom estigués vestit de sevillana i mengessin paella tot el dia. La veritat és que trobo graciós que hi hagi gent que encara cregui que hi ha un dinosaure gegant a l’aigua. No veuen que si existís ja s’hauria vist algun cop? I si existís, quants anys deu tenir ja? 100?

M’han cridat molt l’atenció les declaracions de l’home que l’ha trobat i ha fet la gravació (que casualment es diu Holmes): "No podía creer lo que veían mis ojos cuando observé esa estela negra de unos 15 metros moviéndose bastante rápido por el agua. Lo primero que pensé es que se trataba de una anguila muy grande”. Collons quina anguila! Una anguila de 15 metres és equivalent a un home que sigui 5 cops Jesús Gil.

En fi, que això és un muntatge com una casa, tot i que la gravació és de bona qualitat, perquè si l’animal aquest existís, ja s’haurien encarregat els escocesos de treure’l i fotre’l en un zoo per guanyar pasta.

Club anti-fotolog

2007-05-30T17:04:00.000+02:00

Jo sóc de blogger. Per mi ser de blogger és com ser català o ser del Barça, és un sentiment. La família de blogger té diversos rivals, els més importants són wordpress i fotolog. També està el bloc.cat que són com l’Atlétic de Madrid, prometen molt però mai funcionen. Fa temps vaig llegir un article molt bo de l’Eva sobre els fotologs. Després de llegir-lo vaig pensar en escriure un llibre, però em conformaré amb un post (com a mínim).

Ah! Meravellós món dels fotologs. Una infinitat d’opcions en el disseny, eh? Tot el dia fan tasques de manteniment però mai he vist cap novetat. Et posen aquell missatge de: “Por ahora te sugerimos que tomes esta oportunidad para salir y tomar algunas fotos- Esperamos verlas”. Si, ara vaig a fer fotos, espera un moment.

A mi el que m’intriga és la gent que copia lletres de cançons... A veure, siguem sincers, algú se les llegeix? Sí, les dues primeres línies. Si la coneixes dius “vale, és aquella” i si no la coneixes dius “vale, no la conec”. Els missatges encriptats. Jo crec que algun dia es trobarà la pedra Rosetta dels fotologs i molts començarem a entendre les coses. Exemple extret d’un fotolog real: *siiiperfiespigutquestassuperfelis:D {i a tU EsQuE CaDa DiA EtS TaN MiLlOrIsSiMaMeN MiLLo, tAn eSpEcIaAmLt pErReCTe...qUE fAs QuE jO tEstImI eNcArA mEs eSpEcCaLmEnT pErFEcTe i tAn mIlLoRiSsImAmEnN mIlLoR...:D*} Si us plau, que algú arregli el teclat d’aquesta noia que el Bloq mayús s’ha tornat boig.

Els que quan han arribat als 20 missatges permesos per foto fan copiar pegar i en un de sol, en posen 7 o 8. Això és molt freak. Clar que més freak és fer-te un Gold. Tenint la opció de crear-te 5 fotologs més a partir de noves comptes, quines ganes de pagar... I els problemes d’edició? La gent que es curra un text i a Mr. Fotolog no li dona la gana de publicar. Aleshores, com a espectador et trobes coses com “És la tercera vegada que intento publicar i em fa pal posar-ho tot un altre cop. Vagi bé!”. Els professionals ja ho guarden per si de cas. Del tipus de comentaris no en parlaré perquè ja ho va fer l’Eva i seria plagi.

Bé, ja paro. Però no perquè se m’acabin els caràcters sinó perquè em faig pesat. Un dia d’aquests agafaré fotos i les criticaré. Sobretot del col·lectiu EMO dels fotologs que si no fessin pena, em farien riure.

ACTUALITZACIÓ (21:19): Ja està disponible el vídeo de Josep Cuní imposant ordre al debat d'aquest matí. Podeu veure'l al nostre canal, a la barra lateral esquerra d'aquest blog.

Eleccions... quina mandra

2007-05-28T13:20:00.000+02:00

Per si no us havíeu assabentat, ahir van haver-hi eleccions municipals. Quina emoció! La cosa va ser molt disputada i aferrissada fins l’últim moment. Ningú esperava una reedició del tripartit, però ja el tenim aquí.

Després d’aquesta ironia barata, he de reconèixer que no vaig anar a votar. No hi vaig anar perquè com que acabaran pactant els tres amiguets, jo no vull que el meu vot vagi a un altre partit que jo no he votat. Si volen pactar que ho diguin abans de les eleccions... bueno, els del món de les floretes i els enciams (ICV) si que ho deien. Com sempre, tots els candidats es consideren guanyadors. Aquelles declaracions post-electorals em recorden molt a les declaracions post-partit dels futbolistes: cap dels dos diuen res, només tenen 4 frases com a base que les van combinant. Per cert. On són els Ciutadans Partido por la Ciudadanía? Tan de rotllo amb la gent aquesta, que semblava que anaven a canviar el món (és a dir España, perquè per ells el centre del món és España) i al final res de res. Fins i tot hi ha més vots en blanc a Catalunya que vots a favor de Ciutadans.

Ara anem a coses més interessants: el Barça. Només dir un parell de coses; com diu avui el diari Sport, els àrbitres voten en blanc, i també vull fer esment a la gran planificació de la Lliga espanyola: és normal que s’aturi la Lliga a falta de 2 partits per jugar contra Liechtenstein i Letònia? És normal que encara no se sàpiga si els horaris seran unificats? És normal que els àrbitres facin vaga i no contin determinades targetes grogues? És normal que a tota Europa hagin acabat les lligues menys aquí? És normal que a la Federació hi hagi la mateixa gent que fa 30 anys? Benvinguts a España, benvinguts a la “Lliga de les Estrelles”.

10 anys del Versió

2007-05-25T00:00:00.000+02:00

Ahir vam anar a la festa d'aniversari del Versió. Ja fa deu anys que Toni Clapés i companyia fan el programa, encara que nosaltres el seguim només des de fa dos (és clar que amb 16 anys que teniem no estàvem per escoltar la ràdio). Fa prop d'un mes enrera, com a bons fans del programa, ja vam agafar la RENFE (amb el risc que això comporta) per anar a veure'ls a Vilanova. Ahir l'Itf es va haver de saltar la Universitat per anar al teatre Romea de Barcelona, però va valer la pena. Aquí hem fet un petit fotoreportatge i finalment hem penjat un vídeo del mític Mag Felix on pronostica qui serà el campió de Lliga. Al tanto perquè sempre encerta. La festa va estar molt bé. Molts convidats, van actuar els Gossos en directe... Ens van regalar una samarreta i una bossa. Per cert, moltes felicitats a l'equip del Versió!! Seguiu així!!

El primer convidat de la tarda va ser Joan Pera. Després va conversar amb el seu imitador (Pep Plaza). D'esquerra a dreta: Joan Pera, Toni Clapés, Jaume Nolla, Joan Spin, Roger Jové, Montse Llussà i Oriol Cruz.

Després van aparèixer dos dels tres membres del Tricicle i Josep Cuní, que no parava de suar per la calor dels focus. D'esquerra a dreta: Josep Cuní, Paco Mir, Carles Sans, Toni Clapés, Jaume Nolla, Joan Spin i Roger Jové.

Tres convidats més (després també apareixeria el Daltell): Soledad León de Salazar, que va entrar pel passadís central de la platea per sorpresa, Lluís Llongueres i Carlos Latre, que va mostrar el seu repertori d'imitacions. D'esquerra a dreta: Soledad León de Salazar, Lluís Llongueres, Carlos Latre, Toni Clapés, Jaume Nolla i Joan Spín.

Sergi Pàmies no va faltar i va evitar parlar del per què no va a la fira de Frankfurt. Per tractar els esports van entrar Quique Guasch i el Mago Felix (més endavant es va incorporar també Joel Joan). D'esquerra a dreta: Mago Felix, Quique Guasch, Sergi Pàmies, Toni Clapés i Jaume Nolla.

El Mago Felix va treure el pèndul i va pronosticar qui serà el campió de Lliga. Veure'm si encerta o no. Al final d'aquest article, hem penjat un vídeo que vam gravar mentre ho descobria.

Fi de festa amb Carmen de Mairena cantant "Happy Birrei tu yu" i pastís amb un 10. D'esquerra a dreta, darrera de Carmen de Mairena: Imma Sust, Rocco Steinhauser, Joan Spin, Toni Clapés, Roger Jové, Montse Llussà i Jaume Nolla.

I com us havíem promès, el vídeo on el Mag Felix pronostica qui serà el campió de Lliga d'aquest any, eh que m'entens?

Ya le llamaremos

2007-05-23T15:11:00.000+02:00

Us escric des d’una biblioteca. Perquè m’agraden els llibres? No. Perquè no em funciona Internet. Ahir pel matí ja feia el tonto i vaig trucar als meus amics d’ONO. Em surt una màquina, com no podria ser d’altra manera:

–Bienvenido al servicio automatizado de atención al cliente de ONO. Hable con naturalidad. ¿Que desea? Darse de alta, información sobre los servicios, soporte técnico u otras opciones.
–Soporte Técnico.
–Lo lamento, no le hemos entendido. ¿Que desea? Darse de alta, información sobre los servicios, soporte técnico u otras opciones.
–Soporte Técnico
–Lo sentimos, no hemos entendido su petición. ¿Que desea? Darse de alta...

I així 4 o 5 vegades fins que vaig dir “Deseo presentar una oferta multimillonaria para comprar la companyia, 600 millones de euros”. La resposta va ser que tampoc m’havien entès. Provo amb “la primera persona humana que me responda recibirá 500 euros de premio”, però tampoc. Penjo enrabiat. Serà veritat que la robot Kylie era de les més intel·ligents? Torno a trucar, he tingut una idea.

–Bienvenido al servicio automatizado de atención al cliente de ONO. Hable con naturalidad. ¿Que desea? Darse de alta, información sobre los servicios, soporte técnico u otras opciones.
–Darme de alta
–Ha elegido, darse de alta.

Collons tu! Que ràpid m’han entès ara! Em passen amb un noi de Sevilla que devia ser del Betis, tenia una mala llet...

–Hola, llamo porque internet me va lento.
–Ha comprobado que el modem está conectado correctamente?

¡Tiene usted razón! ¡Estoy intentándome conectar a través de la cafetera! La mare que els va parir. Doncs clar que el modem està conectat. I l’ordinador està endollat. I jo estic cabrejat.

–Muy bien. Transmito su incidencia y enseguida le llamaremos don Ignacio.

Passen 8 hores que l’internet em va més lent que la cerimònia dels Oscar. I a les 10:32 de la nit... Plofff!!! Internet desapareix definitivament. Me’n vaig a dormir cabrejat i el primer que faig avui al despertar-me es comprovar a veure si funciona. No funciona. Torno a trucar.

–Bienvenido al servicio automatizado de atención al cliente de ONO...
–Darme de alta
–Ha elegido darse de alta.

Ara parlo amb una noia. Em diu que intenti fotre una direcció IP al explorer. No funciona. Espero 5 minuts a que faci comprovacions i em diu el següent: “he pasado su incidencia al servicio técnico. Un técnico pasara por su domicilio a arreglarle la avería. Le llamaran antes al móvil”. I aquí estic, esperant que em truquin. Això és com els càstings, diuen “ya te llamaremos” però està claríssim que no et trucarà ningú. Mentrestant estaré aquí a la biblioteca. Clients del món, unim-nos i cremem les centraletes!!

A buenas horas mangas verdes

2007-05-21T16:55:00.001+02:00

El Barça va apallissar al Atlético amb un 0-6 més propi d’un partit de tennis (com el 6-0 que li va fotre el Federer al gilipolles del Nadal) que de futbol. La pena és que hagi trigat tan en recordar com es jugava a aquest esport: marcant gols. Fins ara tot era taconets i fer el subnormal quan només anàvem 1-0 i passava el que passava, és a dir, patir. Ahir, tampoc va jugar espectacularment, recordo partits millors, només que van voler marcar més gols i deixar de fer mariconades. Això sí, al senyor Pichu li hem de fer una estàtua al Camp Nou per la seva inestimable ajuda. Al final em sabia una mica greu i tot... algú li deuria d’haver dit que amb aquest nom no es pot ser bon porter.

I el Madrid... ai, ai, ai... patint amb el Recre. Tenen una flor al cul que nos se l’aguanten. El Recre es va pensar que podien guanyar, es van anar a dalt i la van cagar. A més, havia de ser el puto Roberto Carlos qui marqués... Diuen que a la tercera va la vençuda, però jo cada dia sóc una mica més pessimista, perquè ara només tenim l’esperança de Saragossa o tocarà deixar caure uns quants maletins per Mallorca, aviem si l’amic Eto’o els convenç perquè es deixin la pell el dia del Bernabéu.

Arriba las bragas!

2007-05-18T10:45:00.000+02:00

- Notícia: Un barrio de Colombia, atemorizado ante un ladrón de bragas (20 minutos)

_______

A aquesta notícia es pot veure clarament l'evolució dels lladres. Antigament, t'agafaven en un carrer fosc i et deien amb la navalla a la mà "Dame todo lo que tengas". Per cert, els lladres parlen castellà. És impossible que t'atraquin en català, no queda bé. Amb el naixement del moviment pelao, la clàssica frase mencionada anteriorment va ser substituida per "Tienes un piti?" o "Tienes un euro?". Aquesta última, a vegades porta darrera una justificació com "Tienes un euro pa gasolina pa la moto" o "Tienes un euro pa llamar por teléfono". Si respons que no a la del telèfon, aleshores et diuen "pues dame tu móvil". Una raça molt intel·ligent la dels pelaos. Recentment també s'ha incorporat a la llista de Frases Para Robar "Tienes papel?". Jo sempre penso, quina cara em farien si els donés un foli en blanc?

A Colòmbia, que estan clarament més desenvolupats que nosaltres, ja han començat a robar calces. Això està molt bé. La policia especula que podria ser una banda d'obsessos. Ja els hi dic jo que sí, no sé per què dubten tant. He pogut parlar per telèfon amb el lladre en qüestió, que m'ha facilitat la foto on mostra el seu millor botí, i em diu que hi ha moltíssimes noies que no en porten. Altres han obtat per portar-ne unes de recanvi amagades dins el mitjó o al bolso per si en algun moment de la nit en necessiten.

Una de les víctimes declara: "Que hubieran sido unas prendas finas, bueno. Pero llevarse unas bragas de menos de un euro es el colmo". Si senyor, aquest és l'esperit del generós. A mi quan em roben sempre penso "Si m'haguessin robat 6.000 euros vale, però només 20 és el colmo". M'informen que el lladre aviat obrirà una botiga. Estarem atents.

_______

Lectura Obligatòria a Youtube: sé que a molts us agraden els vídeos de internet, per això hem decidit crear el nostre canal a YouTube on sempre que puguem penjarem els vídeos que trobem més curiosos. La direcció és la següent: www.youtube.com/lecturaobligatoria Podeu accedir-hi a través del link de la barra lateral esquerra del blog.

Autocars i altres coses

2007-05-16T17:21:00.000+02:00

Anar d’excursió amb l’institut… quins temps aquells! El lloc on anar a vegades donava igual perquè lo més divertit moltes vegades passava a dintre dels autocars. La gent sempre estava distribuïda igual: davant els professors i els nens bons i a la part de darrere estaven els “dolents”. El pobre conductor havia de suportar bromes, gent de peu a sobre dels seients, i sobretot càntics, molts càntics. Són mítics alguns com el “nos vamos de paseo, pi pi pi, con un coche feo, pi pi pi, pero no me importa, pi pi pi, porque llevo torta, pi pi pi!” Quina lletra més currada, la persona que la va crear estava al nivell de Machado com a mínim. S’ha de tenir molta paciència per poder ser un conductor d’aquests, jo no aguantaria, agafaria una corba ben tancada per fer caure a tothom al terra. També hi havia el típic que sempre es marejava i vomitava, ja podies fer un viatge de 5 minuts que a ell li donava temps de vomitar, i també el típic que als 5 minuts ja estava clapant. Aquest últim és un pobre desgraciat que sempre acaba desperta’t per algú amb una colleja que li fa colpejar amb el seient de davant... avui estic una mica agressiu... deu ser pel Barça... per cert, jo avui vaig amb l’Espanyol, em fa mal dir-ho però sí, no perquè l’espanyol em caigui bé, si no només per fer callar una mica al gilipolles del Del Nido, espero que vagi ràpid a la presó per tot això de la Operación Malaya. Segurament es podria fer un reality show de tot això, vull dir que fotessin cameres per totes les presons aviem que fan.

PS: Ara hem d’estar al costat del Barça i no en contra, ja hi haurà temps de cremar-los a tots a final de temporada, que s’ho mereixen, però ara toca animar i intentar salvar la temporada amb la Lliga.

La calculadora treu fum

2007-05-14T12:26:00.000+02:00

- Notícia: Beckham gasta dos millones de euros en una piscina que podría ser ilegal

_______

Alguns tant i altres tant poc. Dos milions d'euros per una piscina és exagerat. Amic Beckham, t'estan estafant! He entrat a una pàgina web per consultar preus i he trobat una bona oferta: una piscina rectangular de 8x4 metres per 9985 €. Està clar que és més econòmica. Fent un càlcul ràpid, si decidíssim gastar 2 milions en la piscina, veient com estan els preus, en tindríem una de 1600 x 800 metres, o sigui, una piscina d’aproximadament un quilòmetre i mig per un quilòmetre. Si la poséssim al centre de Barcelona, acapararia tot el casc antic.

No sé com serà aquesta piscina, m’agradaria veure-la. A més, la piscineta aquesta podria ser il·legal, com tota la casa. Està bé que mentre el Madrid es juga la lliga, ‘el rubio’ es preocupi per aquestes coses. Els futbolistes estan bojos. Millor no parlem del Barça ahir. O si, per què no? Ja que avui estic de càlculs, vaig a fer un pronòstic de com veig el final de lliga. A veure si podem guanyar, va.

Jornada 35:
Atlético – Barça 2
Real Madrid – Recreativo 1
Sevilla – Deportivo X
Mallorca – Valencia 2

Jornada 36:
Barcelona – Getafe 1
Real Madrid – Deportivo 1
Sevilla – Zaragoza 1
Valencia - Villarreal X

Jornada 37:
Barcelona – Espanyol 1
Zaragoza – Real Madrid X
Mallorca – Sevilla 2
Levante - Valencia 2

Jornada 38:
Gimnàstic – Barcelona 2
Real Madrid – Mallorca 1
Sevilla – Villarreal 1
Valencia - Real Sociedad 1

Crec que el Madrid podria empatar amb el Deportivo o amb el Zaragoza. Només n'he posat un dels dos per que no sigui exagerat. Aquesta és la classificació que quedaria a final de temporada:

No sé com ho veieu. Jo crec que encara és possible.

Ronal...què?

2007-05-11T17:33:00.000+02:00

Avui hi ha poc humor per parlar i fer broma. M'acagun en el Barça i sobretot en el de la foto. Ahir tots els jugadors van jugar igual de malament que ell, però aquest hauria de ser el primer en donar la cara i deixar-se la pell. No és el millor del món? De què cony serveix que fagi la jugada de la seva vida contra el Mallorca o fer dues assistències genials contra la Real? Per què no ho fa contra el Liverpool? Per què no ho fa contra el Madrid? Per què no ho va fer ahir? Per què mai surt en roda de premsa quan les coses van malament? Que es dediqui a obrir llaunes de conserva amb les dents, que segur que ho fa millor que ahir.