Vaig pel carrer insultant a la gent perquè fa fàstic que tothom s’estimi tant en aquestes dates. Jo sóc el contrapunt. Podria dir mil coses que odio del carrer: aquelles corretges de gos que mesuren 20 metres (a sobre, el gos mesura mig pam) i no et deixen caminar per l’acera, aquell polset groc de la base de les faroles que no serveix de res perquè els gossos (i algunes persones) hi segueixen pixant (conec a un que s’esnifa aquell polset), etc.

Però m’agrada el tema del Nadal i vull fer esment de les il·luminacions dels carrers. En alguns, les llumetes són molt maques i tal, però, en altres, es pot arribar a l’horror absolut (si passeu pel carrer Tallers fixeu-vos en l’espectacular enllumenat: són estrelles deformes). Intenten anar de moderns amb figures estranyes i cada any és pitjor. Per no mencionar les llums amb forma d’arbre de Nadal, de regal o amb el nom del carrer, que encara és més trist.

Ja s’ha comentat en l’anterior post el tema dels arbres de Nadal, però jo vull parlar dels pessebres. Al rebedor del meu edifici, enlloc de l’arbre de tota la vida, tenim un pessebre. És la major porqueria de la història. A part del típic riuet mal fet amb paper de plata, la molsa fastigosa i mig podrida i els arbres cutres de plàstic, hi ha un Pare Noel, que encara no sé que hi pinta. A més, cada any hi ha menys figuretes perquè la gent les van robant... jo m’incloeixo, però per una bona causa, que l’any vinent no el tornin a posar per falta de material. També sóc el típic gracioset que canvio de lloc les figuretes: poso el nen Jesús al riu, el caganer en el lloc del nen Jesús, la mula en el lloc de Sant Josep, etc. Lo millor és que la gent em va seguint el joc i també van canviant altres figuretes de lloc, fins el punt que un dia em vaig trobar la “verge” Maria i l’àngel en posició de copulació. Només pensar que encara falta el pitjor: les campanades de Ramón García i la seva capa, em donen ganes d’anar-me’n a dormir i no aixecar-me fins l’any vinent.