dilluns, d’abril 30, 2007,11:01 a. m.
Les 7 incògnites d'Abril
01. Per què el botó de reset sempre és tan complicat d’apretar?

02. La expressió ‘disfrutes com un camell’. Disfruten molt els camells?

03. De què serveix un badall?

04. Com es fa l’escut del Barça que està sobre la gespa del Camp Nou?

05. Aquí diem ‘vete a Cuenca’. A Cuenca diuen ‘vete a Barcelona’?

06. Per què hi ha gent que camina fent eses?

07. Les monedes de col·leccionistes (aquelles que tenen valor de 50 euros) poden fer-se servir?
 
Publicat per Itf
Envia aquest article a un amic
Link directe ¤ ¤
dijous, d’abril 26, 2007,5:17 p. m.
Zona no-fumadors
Aviso que aquest article pot ofendre als fumadors, però ja n’estic fart de tan fum. Vaig a qualsevol bar i hi ha més boira que a una caravana hippie, arribo a casa amb els ulls més vermells que un anglès borratxo. A mi no em molesta que la gent fumi, em molesta que jo sempre trago més fum que el que fuma. Per exemple, això de la separació entre zones fumadores i no fumadores és una pantomima. Tots els bars són per fumadors i només hi ha algun on hi hagi separació entre les dues zones, i moltes vegades aquesta separació està senyalada mitjançant una enganxina en la taula amb el dibuix de prohibit fumar. Aquesta estúpida separació és inútil perquè a la taula de 50 cm al costat sí que es pot fumar. Pretenen que aquella enganxina faci de para-fums? A més, per què cony el fum sempre va cap als no-fumadors? Un dia al Camp Nou, em vaig asseure entre dos avis que fumaven puros i el fum dels dos anava cap a mi. Com pot ser?! També hi ha fumadors que estan tota la estona amb el cigarro a la mà i no fan ni una calada, sembla que només el posin al teu costadet per fotre. Molts es queixen perquè ara no els deixen fumar al treball... i els cabrons cada mitja hora surten al carrer un moment per fer el cigarro. I els que no fumem no podem sortir? Per què no deixen sortir 5 minuts a jugar al yo-yo o a la xarranca? Al final em deixaran sense descendència perquè en un paquet de tabac vaig llegir que fumar provocava esterilitat... algú a part de jo llegeix aquells missatges? També és irònic que quan els hi preguntes per què no ho deixen et responen que ho podrien deixar quan volguessin... és la gran excusa de tota persona enganxada a alguna cosa.

No entenc com poden deixar fumar a bars i restaurants, sempre anem uns quants anys retardats respecte la majoria d’Europa.
 
Publicat per Bachi
Envia aquest article a un amic
Link directe ¤ ¤
dimarts, d’abril 24, 2007,10:53 a. m.
Sant Jordi
Us explico que vaig fer ahir per Sant Jordi. Cap a la una del migdia surto de casa direcció la Rambla. Baixo a Liceu i faig una primera foto a la massa de gent que s’aplega davant les botigues de flors i llibres.


Vaig baixant direcció Colón en busca del llibre del senyor Marcel·lí Virgili però no hi ha manera. Les roses es venen a 4, 6 i 9 euros. Un cop arribo a Drassanes agafo el metro i pujo fins a plaça Catalunya perquè encara no he trobat el llibre que busco. Allà començo a veure globus del PSC i d’ERC. Hi ha molta gent que els porta tots dos (foto), però ningú porta el tripartit sencer. Pacte de globus. Podem observar a mà dreta un dels guiris que el Bachi ens retratava l'altre dia, fa cara de no entendre res.


Encara no he trobat el llibre. Potser hauria de començar a preguntar. Pregunto a tres llibreries i em fan cara de 'no se de que me hablas'. Mentre baixava la Rambla veig una munió de càmeras i gent amb ulleres de sol amb pinta de guardaespatlles. M’acosto per veure què passa. Si senyor, Sergi Mas!!!


Sergi Mas acompanyat de 'La novia cadáver', la Chacón i més gent que no conec. Els guardaespatlles empenyen tothom que passeja. Els periodistes també. Jo, aprofitant la ocasió, també. Seguim baixant la Rambla fins que finalment trobo el llibre!!


Ja que estem posats, anem fins a baix de tot i agafo el metro a Drassanes. Abans, cal fer un cop d’ull al stand del PP. Recordeu la gent que hi havia a la primera foto? Mireu aquesta.

Segur que els catalanoparlants estan fent boicot perquè el cartell lateral està en castellà.

PD: Hem penjat el programa del gimnàs al blog del Res a veure
 
Publicat per Itf
Envia aquest article a un amic
Link directe ¤ ¤
divendres, d’abril 20, 2007,12:42 p. m.
El ataque de los guiris
Tinc una mala notícia per els catalans: ha arribat el bon temps. En qüestió de setmanes els carrers i les platges seran envaïts per una espècie en expansió; els guiris. Primer de tot hem de diferenciar el guiri del turista. El guiri és aquell ésser que es comporta igual a Lloret de Mar que dins la Catedral de Barcelona. M’informen que molts, quan van a la Catedral en grup, omplen les ampolles d’aigua a la pica baptismal. També podem identificar als guiris fàcilment gràcies al barret mexicà i les ja clàssiques xancles amb mitjons. Intentar establir una conversa amb ells és inútil, les úniques paraules que coneixen són sangruia (per sangria), pael·la (per paella) i hamónd (per jamón).

La primera decepció que tenen els estimats guiris quan arriben aquí és veure que no anem vestits de toreros i bailaoras pel carrer. Aquest disgust sumat a que molts d’ells veuen per primera vegada el sol fa que es transformin i cantin cançons estranyes amb una gerra de cervesa de 8 litres a la mà. Quan estan borratxos, és molt difícil saber d’on són. Tots parlen igual. De fet, jo crec que quan estàs molt borratxo parles anglès. Després quan tu vas al seu país, si esternudes massa fort el mateix guiri que aquí anava color gamba et diu “Silence please, is the tea time”.

Un altre guiri clàssic és l’italià guay. A aquests els odio especialment. Tots van amb les mateixes ulleres de sol, aquelles que ocupen tota la cara tipo mosca o el 'chaval de la peca'. Jo crec que darrera les ulleres no tenen ulls, els seus fills ja naixeran amb les ulleres incrustades. A més, porten motxilles ‘multicolori’ que són horribles. Fixeu-vos-hi si us plau. Si veieu una acumulació de motxilles Seven estil 'Abeja maya' sabreu d’on venen. Ara que penso, hi ha molts estils de guiris. Podrien fer un col·leccionable: “Guiris del mundo: con el fasciculo uno la holandesa gamba y el borracho inglès”. Podria fer-ho Planeta de Agostini, per allò que tots venen aquí a l’agostini. Perdó per aquesta broma.

PD: Demà al Res a veure parlem del gimnàs. No us ho perdeu.
 
Publicat per Bachi
Envia aquest article a un amic
Link directe ¤ ¤
dimarts, d’abril 17, 2007,8:54 p. m.
Poesia institucional

Ahir vaig trobar a la meva bústia aquesta publicitat de l'Ajuntament de Barcelona destinada a millorar l'ambient entre els veïns del barri. Actualment estem en guerra els blocs parells amb els imparells així que és molt important que l'Ajuntament inverteixi diners en campanyes com aquesta en comptes de solucionar problemes menys importants com els mòbles abandonats que fa un mes que estan davant de casa meva. Jo, innocent, pensava que després de la Oda a mi Ex-PC que vam escriure el Bachi i jo al difunt Itf & Bachi block ningú aconseguiria superar-nos. Estava molt equivocat. L'equip de publicistes de l'Ajuntament han dissenyat amb cura unes rimes esplèndides que us recomano que llegiu ampliant la imatge. Per als mandrosos, us adjunto aquí algunes perles:
  • A la meva escala, hi faig amics a "punta pala".
  • Saludo i miro la cara, el nen, l'avi o la mare.
  • Amb un favor petitet, deixo al veí satisfet.

Com que crec que l'Ajuntament ha estat molt benèvol amb els lemes, n'he creat una nova amb les frases que crec que hauria d'incloure aquesta campanya. Sens dubte seria molt més realista que l'actual. Ara em sento molt més identificat amb aquests personatges!


 
Publicat per Itf
Envia aquest article a un amic
Link directe ¤ ¤
dilluns, d’abril 16, 2007,5:02 p. m.
Ciutadans de 3ª regional
Sóc un espanyol que viu a Catalunya, la pitjor comunitat autònoma de la nació espanyola. Aquí, els espanyols som una espècie en extinció i som perseguits per la societat catalana. Cada cop que surto al carrer em persegueixen desenes... que dic desenes, centenars de persones amb bats de beisbol per apallissar-me només perquè parlo en espanyol. A sobre, sempre em perdo pels carrers perquè tot està escrit en el seu idioma regional. Fins i tot, com que els cartells estan en català, un dia em vaig confondre i vaig entrar a la perruqueria quan volia anar a la xarcuteria i, al demanar un pollastre, em van fer una cresta al cap. La culpa no és que jo sigui tonto, és que són paraules molt diferents del castellà i em fan tornar boig. En català, xarcuteria i perruqueria sonen exactament igual. Tampoc puc parlar amb la policia autonòmica perquè cap mosso sap castellà, absolutament cap. Tots parlen català! I què esperen? Que aprengui el seu idioma? Tot porta el seu temps i jo tan sols porto 50 anys vivint aquí. Quan vaig a l’administració pública, he de portar un traductor perquè allà ningú m’entén.

També vaig tenir problemes amb l’escolarització del meu fill, ja que jo volia que anés a un col·legi en castellà i no hi havia manera. Jo no vull que l’obliguin a parlar en català, d’aquesta manera mai entendrà l’espanyol, perquè al carrer només sents a la gent parlar en “polac”. A més, hauria d’aprendre la historia segons la seva versió i ja sabem tots el que vol dir això: els seguidors del Caudillo sempre tenen la culpa de tot, per no parlar de la invenció més gran de la historia, els països catalans, que està demostrat que tot és mentida, o com a mínim això he llegit a l’ABC. Al final he tingut de matricular-lo en un institut d’alemany, ara no entenc una merda del que em diu, però com a mínim no li faran un rentat de cervell independentista separatista radical.

Potser us pregunteu per què això està escrit en català. La resposta és evident: l’he enviat a traduir perquè no sabeu llegir ni escriure en castellà.

Un seguidor de Telemadrid anònim


PD: Hi ha un nou programa penjat en el blog del "Res a Veure"

 
Publicat per Bachi
Envia aquest article a un amic
Link directe ¤ ¤
dijous, d’abril 12, 2007,12:44 a. m.
Gracias por éste sueño
Fa temps que vull parlar dels somnis. Sincerament, m’intriga molt el tema. Per exemple, aquell somni que molts hem tingut alguna vegada que sortim de casa i ens hem oblidat els pantalons o anem directament despullats estil nudista. És curiós que no ens adonem del nostre equívoc al mirall de l’ascensor, ni després al carrer quan notem que passa més aire de l’habitual... ens adonem quan estem a la classe. En comptes de tornar a casa ràpidament, ens quedem com si no passés res. Això està molt bé. Tu dissimula, encara que sigui evident que vas vestit com Winnie The Pooh.

Un altre somni recurrent és el de caure. Ensopegues i tu, al llit, fas un vot com si estiguessis a punt de caure. A mi em passa molt això i ho passo malament. Estic més a terra que Fernando Torres o Sete Gibernau. El del precipici. Ah! Aquest és un dels meus preferits. Fa ràbia despertar-se just quan t'estàs a punt de morir, eh? Jo crec que, com que no saps ben bé que hi ha, la teva ment no és capaç d’imaginar-ho. Sempre recordaré un dia que vaig morir després de ser tirotejat pel quiosquer i mentre em dessagnava a terra pensava; realment morir-se és com estar adormit. Aleshores em vaig despertar i aquell dia no vaig anar a comprar el diari.

Però si per alguna cosa destaquen els somnis és per la incoherència contínua de les histories. De sobte, pots reunir al menjador de casa teva a George Bush amb la veïna jubilada del segon i a la que et distreus una mica, George Bush ha estat substituït per el Bachi i la veïna jubilada per Ronaldinho (tot i que aquest últim canvi només es nota per la grandària de les dents; actualment tots dos estan en el mateix estat de forma). Un dels moments clau dels somnis és quan et despertes. Normalment és el moment més interessant de la nit. Fan com a El Cor de la Ciutat, que quan més ganes tens de veure si el Peris acaba morint-se, surten les lletres (ta-rarararà rararà rarààà...). Potser és per això que tenim son, perquè tenim ganes de veure un nou capítol dels nostres somnis. No, segur que no és per això.

PD: Sí. Sé que aquesta foto ja va sortir en una cançó il·lustrada. Sento repetir-me, però com acostumo a dir:
ta-rarararà rararà rarààà...
 
Publicat per Itf
Envia aquest article a un amic
Link directe ¤ ¤
dimarts, d’abril 10, 2007,6:02 p. m.
Bachi returns
Per sort o per desgràcia, he tornat! Es fan molt curtes les vacances de Setmana Santa... En general, totes les vacances passen ràpid. El primer dia de feina o universitat, sempre trobes al pringat que et diu: “ja tenia ganes de tornar a treballar. Al final no sabia que fer”. Això passa molt a l’estiu, aquelles mares que surten entrevistades als telediaris: “Els nens haurien de tenir menys vacances. Al final estan tot el dia avorrits a casa”. I què? No és millor estar avorrit que treballar com un desgraciat? El que passa és que no saben què fer-ne.

Primer de tot, per què no ens posem d’acord en quan cau la Setmana Santa? No pot ser que any rere any depenguem de la Lluna i menys ara que està de moda el canvi climàtic, ja que potser arribarà un moment en que la Terra s’aturarà i sempre serà de dia. A mi les festes religioses en si no m’importen, el que m’agrada és el fet de fer festa. Al meu barri només ens quedem jo, els coloms i l’Itf (per ordre d’importància). No entenc per què la gent marxa fora per festes. Són ganes d’agafar caravana! Un dia amb el meu pare, aturats a l’autopista, vam acabar una partida de monopoli. I ell conduïa, eh? Caminant hauríem arribat abans.

Les processons. Aquella gent fa por. Són el Ku Klux Klan en lila. Jo crec que un dia van posar a rentar els cucurutxos a la rentadora i algú hi devia colar un mocador lila. Quin disgust quan van veure que s’havien destenyit tots els vestits... “Com a mínim no és negre” va cridar algun insensat. Al final li van agafar el gust a això del lila. “És més modern” va afirmar al diari Costalero Today un dels membres de la desfilada. De totes maneres, com a intel·lectual influent del món de la cultura, proposo fer les processons a les autopistes. Enganxes les verges a la baca d’una furgoneta i apa, cap a la A2. Així mates dos ocells d’un tret. El que si que m’agradaria veure és si els déus haurien de pagar peatge o no perquè, com es diu popularment, del peatge no se salva ni Déu.
 
Publicat per Bachi
Envia aquest article a un amic
Link directe ¤ ¤