El San Fermín és una d’aquelles tradicions curioses: centenars de persones corrent davant i darrere de una manada de braus. Trobo que és una festa divertida pel qui la mira per la tele, però estar allà deu ser un infern. Es veu que la població de Pamplona durant les festes de San Fermín passa de les 190.000 persones a més de 1.500.000. Allò deu estar col·lapsat de guiris i americans borratxos que vomiten per les cantonades. San Fermín deuria ser un tio molt enrotllat i juerguista per haver-li montat unes festes com aquestes. Dubto que fos tan “sant”.

Els “encierros” només duren un parell de minuts, però jo em faig un fart de riure. Jo sempre vaig a favor dels toros i aplaudeixo quan veig que atropellen a un borratxo que jo crec que no sap ni on és. Als espectacles on surten toros, jo sempre vaig a favor d’ells. Només em quedo a veure les notícies de la Feria de San Isidro i aquestes coses, quan veig que el brau s’ha emportat per davant a un torero. També al Grand Prix anava amb les “vaquillas”, però aquí hi havia trampa perquè els hi tallaven les banyes. També és molt espectacular quan agafen la corba aquella que tots els toros i les persones rellisquen i es fa una muntanya de gent al costat de les barreres de protecció.

En definitiva, a mi m’agraden els Sanfermins, però no m’hi veureu mai corrent al costat dels toros, quines ganes de jugar-se la vida i, sobretot, quines ganes de cansar-se.