Jo crec que l’univers es divideix en la gent que li agraden els musicals i els que els odien. Sovint tinc malsons i em veig dins d’un musical. Vaig pel carrer i, de sobte, em poso a cantar: “Vaig a la UAAAAB, en FGC...” Tot s’atura, la gent em segueix i fan els coros de la cançó; “En FGC, en FGC, en FGC...”. Tothom és feliç. Les caixeres del Caprabo passen els productes al ritme de la música, els de BCNeta ballen amb l’escombra... És horrorós! Com tot bon musical, un cop acabo la cançó allargant la última vocal i aixecant els braços com un predicador, la gent segueix amb la seva vida. Després del xim-pom! final de la cançó tothom fa com si no hagués passat res. Però si cantava tot el barri! Per què dissimulen?

Tornem a la vida real. Reconec que em costa molt acceptar que a algú li agraden els musicals. Poden ser bellísimes persones però tenen un defecte que eclipsa tots els bons actes que hagin fet. Tinc una amiga, molt malalta la pobre, que ha anat a veure Grease al teatre Victoria 6 vegades i vol convèncer-me perquè l’acompanyi a la setena. No entén que jo no hi aniria ni que em pagués l’entrada. El pitjor és quan, per fer-me canviar d’opinió, em canta les cançons: “Sí, home! Si canten aquella tan bona de Yuguona nawán, na-na na-na-nà-na... uh uh uh!” i aleshores jo replico “Si està en anglès no ho entendré” i ella em diu que les han traduït.

Això si que no ho tolero. Prohibides les cançons angleses traduïdes al castellà o al català. Les gales aquestes que fan a TV3 de tan en tan (estil cantamania) ja se les poden confitar! Allò no s’aguanta per enlloc. Tampoc s’aguanten per enlloc algunes pel·lícules portades a musical a Broadway. Recentment vaig llegir que s’està preparant un musical de Spiderman amb cançons dels U2. Ens estem tornant boijos? Jo crec que sí.