És en aquestes dates quan a casa comencem a treure els amulets i fer rituals estranys perquè guanyi el Barça. Abans de començar, he de dir que jo no sóc supersticiós, però sóc d'aquells que diu "per si de cas". Aquests són els meus preparatius de cara als partits de dissabte. El primer que he fet és penjar la bandera al balcó.

Aquest acte en concret no sé si ajudarà gaire al Barça, però com a mínim em diferencio dels veïns de l'Espanyol que tiraven petardos amb el gol del Jonatas a la UEFA. Després van callar, pobres. El segon pas, un clàssic a casa meva, reunir tots els ninotets que va regalar El Mundo Deportivo o el Sport fa uns anys sobre un mocador a la taula del menjador.


Aquí desafiem el conegut efecto dominó. Si cau el Busquets (segona fila, punta dreta), que el van fer amb el pentinat de Marge Simpson, cau tota la fila. Observareu que hi ha un jugador dins d'un got de cubata; és el Figo. El posem allà perquè no tingui aire i s'ofegui. He estat a punt de treure el De la Peña, però si ho feia, eren imparells i no quadraven les files. Tercer pas, penjar la samarreta d'un dels millors jugadors que ha passat pel Barça en tota la seva història.


No és que m'hagi equivocat al penjar la foto, no. És el Quaresma. Aquesta mania meva de comprar-me samarretes de jugadors poc coneguts no surt a compte. Potser sóc l'únic del món que la va comprar. Pas número 4, la espelma sobre les bufandes.


He de dir que aquesta superstició la vaig copiar del Bachi. Ell ho feia i vaig pensar que era bona idea donar alguna utilitat a les bufandes perquè a l'estiu, posar-te una bufanda no és gaire agradable. Finalment, en els minuts previs, sempre m'ajuda llegir un best-seller de tots els tems; la Biblia.