Considero que ser vegetarià és una religió perquè, la veritat, s’ha de tenir autèntica fe per alimentar-se a base de pastanagues com el Bugs Bunny. No entenc les raons que et porten a no voler menjar carn; un bistec té sentiments? En cas que en tingués... Ens hem d’alimentar, no? Hi ha una cosa que se’n diu cadena tròfica. L’ésser humà necessita les proteïnes de la carn i en molts casos, al no menjar carn, les proteïnes han de ser substituïdes per pastilles (o algo així, no ho sé exactament, sóc de lletres). Ara que penso, aquest comodí del "sóc de lletres" serveix per tot. És una mica com dir "sóc idiota".

També estan els anomenats vegans, que no són els seguidors de Paz Vega, sinó que són aquells que no mengen ni peix ni productes derivats d’animals, com el formatge. Això si que no. Potser un bistec té sentiments però un formatge? Si la Vaca que rie riu serà perquè li agrada, home. Els vegans deuen estar més pàl·lids i ensopits que de Juana Chaos a la vaga de fam. Potser Iniesta és vegà i no ho sabem… Per cert, és possible que Iniesta sigui el nen de Los Otros?

Ja posats, aprofitant la repercussió mundial que té aquest blog, vull fundar una nova dieta en la qual no es pugui menjar cap ésser viu ni derivat. Això inclou els vegetals. Que no tenen sentiments els enciams? No ploren els geranis quan els arrenques els pètals? Vale no. Però tampoc he vist mai una sardina plorant, o rient. A la meva dieta ens alimentarem només de sorra i pedres. Si iniciés aquesta dieta n’estic segur que hi hauria algun boig que la seguiria. De fet, potser ja hi ha gent que està apuntada; això explicaria per què a les platges cada dia hi ha menys sorra... Ja tinc l'eslògan "La sorra i les pedres són nutritives, no mengis vegetals, ni tan sols olives". D'acord, no és gaire maco, però ja ho sabeu, sóc de lletres.