Anar d’excursió amb l’institut… quins temps aquells! El lloc on anar a vegades donava igual perquè lo més divertit moltes vegades passava a dintre dels autocars. La gent sempre estava distribuïda igual: davant els professors i els nens bons i a la part de darrere estaven els “dolents”. El pobre conductor havia de suportar bromes, gent de peu a sobre dels seients, i sobretot càntics, molts càntics. Són mítics alguns com el “nos vamos de paseo, pi pi pi, con un coche feo, pi pi pi, pero no me importa, pi pi pi, porque llevo torta, pi pi pi!” Quina lletra més currada, la persona que la va crear estava al nivell de Machado com a mínim. S’ha de tenir molta paciència per poder ser un conductor d’aquests, jo no aguantaria, agafaria una corba ben tancada per fer caure a tothom al terra. També hi havia el típic que sempre es marejava i vomitava, ja podies fer un viatge de 5 minuts que a ell li donava temps de vomitar, i també el típic que als 5 minuts ja estava clapant. Aquest últim és un pobre desgraciat que sempre acaba desperta’t per algú amb una colleja que li fa colpejar amb el seient de davant... avui estic una mica agressiu... deu ser pel Barça... per cert, jo avui vaig amb l’Espanyol, em fa mal dir-ho però sí, no perquè l’espanyol em caigui bé, si no només per fer callar una mica al gilipolles del Del Nido, espero que vagi ràpid a la presó per tot això de la Operación Malaya. Segurament es podria fer un reality show de tot això, vull dir que fotessin cameres per totes les presons aviem que fan.

PS: Ara hem d’estar al costat del Barça i no en contra, ja hi haurà temps de cremar-los a tots a final de temporada, que s’ho mereixen, però ara toca animar i intentar salvar la temporada amb la Lliga.