dilluns, de juny 18, 2007,2:33 p. m.
Crónica de una muerte anuncida
Al final no es va complir el leif motive (paraula que aquestes últimes setmanes he escoltat mil vegades) de Paco Flores, un home que morirà amb les seves ulleres comprades a principis de l'any 1942. El Barça va guanyar i jo estic content, feliç, eufòric per golejada. Proposo renovar a tots els jugadors fins al 2027 i assegurar-nos partits com el d'ahir, començant per Ezquerro que va jugar uns 9 minuts estel·lars que em van recordar a Maradona al Mundial de Mèxic. Què importen ara els partits del Sevilla, Werder Bremen, Chelsea, Liverpool, València, Madrid, Betis i Espanyol on el Barça va fer el ridícul? Són partits anecdòtics i intranscendents. S'ha de viure el present i animar l'equip el dimecres contra el Mamelodi Sundowns a Sud-àfrica.

Hem de reformar el vestidor. Sobretot la part del gimnàs. S'ha de tapiar. I si és possible amb Ronaldinho dins. Minut 68, després del gol de Reyes (era l'empat), el bar on estàvem va canviar de canal i va posar el Plus per veure els últims minuts del Madrid contra el Mallorca. Les claus del partit van ser dues: que Maxi Lopez entrés i demostrés que, com popularment es diu, és un torpón i la segona i més important, que els aficionats del Barça que es reunien al Sandwich Bar fessin olé-olé als passes del Mallorca a falta de 25 minuts pel final i amb un 1-1. Això sempre t'acaba passant factura.

Déu ni do la merengada que hi ha al barri. La pena de celebrar el final de Lliga una setmana abans de Sant Joan és que els madridistes tenen temps per reunir un bon arsenal de petards i cabrejar la barriada. També es va gastar molt telèfon; a la mitja part per organitzar la festa i al final per aplaçar-la sense dia concret. Això és com els olé-olé, organitzar la festa abans d'hora mai surt bé. El post-partit va ser especialment cruel. Entre tots vam completar una llista de jugadors que han de marxar, en vam dir 13 (12 + 1). En un moment del post-partit, que es va allargar fins altes hores de la matinada, vaig dir "podríem anar igualment a Canaletes i celebrar la Lliga com si l'haguessim guanyat". Vaig obtenir el silenci per resposta. A les 2:30 de la matinada a un amic i a mi ens va semblar veure a Henry amb un Wolksvagen Touareg per Travessera de Les Corts, camí del Camp Nou. Fins a on arriba la desesperació blaugrana!
 
Publicat per Itf
Envia aquest article a un amic
Link directe ¤ ¤