Quina setmana no? Han aparegut espanyolistes per tot arreu. Han sortit de l’armari. Portaven amagats molt de temps i s’han confessat per tocar una mica els collons. Per sort tinc memòria i l’any que ve, si baixen a segona, els aniré a molestar jo.

Aquest oportunisme em recorda a un amic meu, no diré el nom, que és un autèntic guanyador. Quina enveja em fa! És feliç perquè l’equip que segueix sempre guanya. Clar que aquest equip canvia contínuament. Sí, estic parlant d’aquells que s’apunten a tot allò que té èxit. L’any passat, després de la final de la Champions, vaig descobrir que era del Barça. Jo fins al moment desconeixia que li agradés el futbol però em va dir “de tota la vida, tio! Al Pro evolution sempre l’agafo!!”. És d’aquells que sap de futbol a través de la Playstation i pensa que Adriano forada les porteries igual que al joc. Aquest any s’ha oblidat del Barça, però en canvi si que està content pel Milan, que sempre ha estat el seu equip preferit d’Itàlia. Quina sort!

El passat estiu, es va aficionar al bàsquet després del gran mundial de la selecció espanyola. Quins bots d’alegria feia el molt cabró! Si potser no havia vist cap partit de bàsquet en s’ha vida. No, mentida, havia vist la final de l’Eurolliga del Barça i va ser d’aquells que al dia següent deia que havia seguit el Barça de bàsquet “des del principi”.

També li agrada la F1. Al principi era fan de Schumacher, després d’Alonso i ara de Hamilton. Li agrada el tennis, sobretot el Nadal però també el Federer. I les motos! Ui, aquí sí que té molts favorits: el Rossi és el que més, però també el Pedrosa, el Stoner, el Lorenzo... segons qui guanyi cada setmana. Ell sempre està content. Això està molt bé. El pitjor és quan intenta establir una conversa i parla com si fos un expert i tu has d’aguantar la situació perquè no pots dir-li “calla la boca idiota, que no tens ni idea!!!”. Aturem aquesta espècie!

(Foto: aspecte que presentarà el meu amic dilluns segons com vagin les coses diumenge per la nit...)