dimecres, de juliol 04, 2007,9:40 p. m.
Viatjar en avió
Quan miro les notícies i començo a veure aquelles cues interminables al Prat i a tots els aeroports m’agafa un mal de ventre… Realment anar en avió s’està convertint en una tortura, al final serà més ràpid anar a peu a Madrid que en avió.

Ja et fan arribar un parell d’hores abans per facturar, cosa que no entenc perquè es factura en 10 minuts i la resta de temps te’l passes a la merda cadires de la sala d’espera. Un cop has facturat, toca la part més desagradable de totes: l’arc detector de metalls. A vegades et fan treure sabates, cinturons, monedes, etc. i altres vegades el detector no pita encara que portis una pistola a sobre, allò fa el que vol. Jo crec que hi ha algú que el fa pitar quan veu alguna persona sospitosa (o alguna tia bona) per poder registrar-la. També et fan passar la motxilla i els bolsos pels raigs X i tothom intenta mirar al monitor la seva bossa. Tothom mira menys qui l’ha de mirar, és a dir, el poli, que sempre està parlant amb un altre i no presta atenció a res. Allà podria passar una bomba atòmica i ell tan tranquil. Un cop t’has mort de fàstic una hora i mitja a la sala d’espera, embarques, això si tens la sort de que no hi ha retards. Un cop a dins de l’avió, et mors de fàstic mitja hora més fins que allò es mou per començar a agafar pista. Després de vint minuts buscant-la sembla que la troben i comença a accelerar i cap a amunt.

No sé perquè però a mi sempre em toca a sobre de l’ala i veig lo feta pols que està, cosa que et dóna molta seguretat. Veus una espècie de parxes fets amb trossos de llauna de conserves i penses: “Almenys sortiré a les notícies”. A més, a sobre de l’ala a vegades hi ha escrit: “no pisar ésta zona”, frase que fa molta gràcia quan estàs a nosequants metres d’altura, no crec que ningú surti de l’avió i es foti a sobre l’ala. També comences a sentir sorolls estranys i mires a les hostesses per veure la seva reacció: si s’asseuen i es posen el cinturó, mal símptoma.

Un cop has aterrat ve un altre moment fatídic, la espera fins que surt la teva maleta. A més, no sé perquè però la teva maleta sempre és de les últimes en sortir i sempre pateixes pensant que se l’han deixat a Barcelona. Vaja, que això d’anar en avió és una odissea. Cada vegada és més lent i s’està convertint en un mitjà de transport odiat per tothom.
 
Publicat per Bachi
Envia aquest article a un amic
Link directe ¤ ¤