Per sort o per desgràcia, he tornat! Es fan molt curtes les vacances de Setmana Santa... En general, totes les vacances passen ràpid. El primer dia de feina o universitat, sempre trobes al pringat que et diu: “ja tenia ganes de tornar a treballar. Al final no sabia que fer”. Això passa molt a l’estiu, aquelles mares que surten entrevistades als telediaris: “Els nens haurien de tenir menys vacances. Al final estan tot el dia avorrits a casa”. I què? No és millor estar avorrit que treballar com un desgraciat? El que passa és que no saben què fer-ne.

Primer de tot, per què no ens posem d’acord en quan cau la Setmana Santa? No pot ser que any rere any depenguem de la Lluna i menys ara que està de moda el canvi climàtic, ja que potser arribarà un moment en que la Terra s’aturarà i sempre serà de dia. A mi les festes religioses en si no m’importen, el que m’agrada és el fet de fer festa. Al meu barri només ens quedem jo, els coloms i l’Itf (per ordre d’importància). No entenc per què la gent marxa fora per festes. Són ganes d’agafar caravana! Un dia amb el meu pare, aturats a l’autopista, vam acabar una partida de monopoli. I ell conduïa, eh? Caminant hauríem arribat abans.

Les processons. Aquella gent fa por. Són el Ku Klux Klan en lila. Jo crec que un dia van posar a rentar els cucurutxos a la rentadora i algú hi devia colar un mocador lila. Quin disgust quan van veure que s’havien destenyit tots els vestits... “Com a mínim no és negre” va cridar algun insensat. Al final li van agafar el gust a això del lila. “És més modern” va afirmar al diari Costalero Today un dels membres de la desfilada. De totes maneres, com a intel·lectual influent del món de la cultura, proposo fer les processons a les autopistes. Enganxes les verges a la baca d’una furgoneta i apa, cap a la A2. Així mates dos ocells d’un tret. El que si que m’agradaria veure és si els déus haurien de pagar peatge o no perquè, com es diu popularment, del peatge no se salva ni Déu.