divendres, de març 16, 2007,12:39 p. m.
De parcs d'atraccions
Si ho penses fredament, els parcs d’atraccions són llocs bastant inútils. Els que hi anem, paguem per marejar-nos al tiovivo, mullar-nos al Tutuki Splash, passar por a l’Hotel Krueger, trencar-nos el bulb raquidi als autos de xoc... tot plegat és una mica masoquista. Vas a patir. I no només has de pagar per patir, sinó que has de fer cua! Una cua llarga que fa esses. És clar que també hi ha gent que paga i després no puja a res.

Si un extraterrestre vingués a la Terra i caigués al parc del Tibidabo, alucinaria. Per començar, si vas a parc d’atraccions temàtic és obligat fer-te una foto amb un d’aquells homes vestits de Mickey Mouse o de Goofy. Sempre he pensat que Bin Laden és un ninot d’aquests. Allà segur que no el troben els americans. Un altre tema són la gent que a la muntanya russa aixeca els braços. Què volen demostrar exactament? Alguns d’ells per ser imprudents s’han quedat com la Petra. Quan puges a la Stampida o similars, no pots evitar pensar en el senyor que va sortir volant perquè portava malament la barra de seguretat. Es veu que aquest home encara no ha caigut a terra. La NASA ha anunciat que serà el primer home en arribar al planeta Mart.

Abans de pujar a una atracció, és important mirar quina cara fan els que surten. Als autos de xoc, per exemple, tothom corre per tornar a pujar. Per cert, quina vergonya quan s’engeguen i tu només saps anar marxa endarrere! A més, aquell cinturó no serveix per res. Un altre tema és la casa del terror. Allà la gent surt cagada. No entenc per què tenim por de l’Hotel Krueger si els monstres són actors. Et tracten pitjor a algunes consultes de la Seguretat Social. Per acabar, mencionar que a l’habitació dels miralls, et rius perquè et veus més gordo, més baixet, més estret... i no t’adones que fots més riure a la realitat que al mirall. Reflexionem.
 
Publicat per Itf
Envia aquest article a un amic
Link directe ¤ ¤