La Fórmula 1 és una d’aquelles modes que mai comprendré. Fa 4 o 5 anys ningú la veia i ara sembla que sigui l’esport nacional. Sobretot per Tele 5, que basa tota la seva programació en la Fórmula 1. Ja quedarà per la història de la televisió el calb de les retransmissions cridant com un boig... sembla que aquest i l’Alonso siguin amants perquè sempre està parlant tan bé d’ell...

Però jo no ho entenc. És l’esport (si se li pot dir “esport”) més avorrit que existeix. Les curses no serveixen per res perquè és molt difícil d’avançar i tot es decideix en el temps que es triga posant la gasolina i canviant els pneumàtics. L’habilitat del conductor pràcticament no té importància. A més, les carreres se’m fan interminables, és molt difícil aguantar 80 voltes al mateix circuit sense que succeeixi res. La gent s’apunta a qualsevol moda i, a sobre, després sempre diuen que ells ja feia molts anys que ho seguien. Allò únic que m’agrada són les trompades que a vegades es foten entre ells. En canvi, el motociclisme és molt més amè, hi ha avançaments, més competitivitat, emoció fins la última corba, etc. Però, és clar, ara a tots ens a d’agradar els cotxes aquests perquè hi ha un espanyol... per mi això és una raó de més per no veure-ho perquè l’Alonso em cau tan bé com el Guti. És un tio que es creu el rei del mambo i va amb més fums per la vida que els que hi ha a una caravana hippie.

Aquesta és una moda més inexplicable que la dels Simpsons: porten deu anys donant els mateixos capítols i, tot i que me’ls sé de memòria, em segueixen agradant i continuen sent líders d’audiència.