Quina tradició més sàdica aquesta del carnestoltes. A les escoles, els nens i nenes creen un home a base de papers de diari, el vesteixen amb roba vella, li pinten els ulls i la boca amb un taker, li posen una fregona de cabell... i quan ha quedat maco, el porten al pati i els professors li calen foc. Sí, el cremen davant de centenars de nens que aplaudeixen entusiasmats quan el cap del ninot es desprèn del cos i rodola per terra fumejant. És clar que actualment a P5 tots s’han passat el GTA San Andreas. De totes maneres, trobo que com a aprenentatge per a les futures generacions està molt bé, els inculques un concepte imprescindible per la vida: treballaràs molt i després no servirà de res.

Que maco era aquell organigrama que es lliurava a les classes la setmana previa al carnaval; “Dilluns s’ha de portar un mitjó de cada color. Dimarts tots amb un mocador vermell. Dimecres tothom amb corbata...” i dilluns les aules estaven plenes de Punky Brewster, la mateixa tarda els pares anaven de cul buscant un mocador vermell per dimarts i el dimecres les classes semblaven el Congrés dels Diputats. Així fins arribar al divendres, que és el dia en que tothom es disfressa del que vol o, millor dit, del que pot. Els cursos més petits, per exemple, es creaven les seves pròpies disfresses: “la classe de P4 A són els bruixots!” i sortien tots amb un gorro de cartolina i vestits amb una bossa d’escombraries negre amb tres forats per poder treure cap i braços.

Quan tenies una certa edat ja entrava en joc la creativitat de cadascú. Passaves hores i hores pensant en qui o en què havies de convertir-te fins que arribava el dia i algun cabró et preguntava “De què vas disfressat?”. Aquesta pregunta és senyal inequívoc que l’has cagada amb la disfressa. Si et pregunten de què vas disfressat, és que no ho has fet bé. “Doncs vaig d’aurora boreal”, “Ah, que original!”. Malament, quan et diuen que és original vol dir que no s’entén una merda.

En definitiva, que jo ja fa anys que no em disfresso de res. Ah! I que no surti el graciós dient que jo vaig disfressat tot l’any; la broma està molt vista.