Com ja heu pogut comprovar, ens agrada analitzar algunes professions i avui toca parlar dels dentistes. Suposo que us haureu adonat que són sers diferents ja que per examinar determinades boques del planeta s’ha de tenir molt estómac. Heu de pensar que hi ha gent amb un alè pitjor que les bombes fètides de les botigues de broma i amb unes dents més grogues que l’equipatge del Villarreal.

És curiós que encara que tinguis quatre càries a cada queixal, quan el dentista et pregunta quants cops et rentes les dents, tothom respon “3 cops al dia” i ell et mira pensant “sí, sí.... segur!”. Un cop assegut a la cadira que, per cert, cada dia me la baixen més i al final tocaré amb el cap a terra, sempre em pregunto “Per a què serveixen tots aquests 'aparatos' que tenen?”. El meu dentista té un 'taladro' industrial que podria ser utilitzat a qualsevol obra de Barcelona (qualsevol de les milers que es fan). Suposo que el deu utilitzar quan ve el Reiziger. De totes maneres, el meu aparell preferit és la maquineta de treure saliva que et pengen a la boca. On va a parar tota aquella saliva? La reutilitzen i és la mateixa aigua que et donen després perquè t’esbandeixis la boca? Que, per cert, sempre te la donen en quantitats minúscules. No ho entenc, ni que anessin curts de pasta els dentistes.

Un altre fet interessant és quan et posen anestèsia. Em deixen la boca i la llengua dormides durant tota la tornada en autobús. El pitjor és que quan parlo amb qui m’ha acompanyat, els del voltant em miren amb cara de fàstic perquè no puc pronunciar bé. Segur que pensen: “mira aquest, tan jove i tan drogat”. No senyora!! Vinc del dentista!! El pitjor del dentista, que és el personatge més odiat pels nens després de Megazero, és que pagues un ou per patir. En aquest sentit, és una mica com anar al Hotel Krueger del Tibidabo.