Porto tres dies refredat, fet que explica la meva poca aparició per aquí i la meva mala hòstia. Estar refredat quan estàs de vacances és una merda. Per què cony sempre ens posem malalts quan no hem de treballar o anar a classe? Putes lleis de Murphy.

Casa meva és una muntanya de kleenex usats. Ja he embussat el wàter i la paperera. Com a mínim m’he carregat 200 hectàrees de bosc en mocadors. El meu nas ja no té tacte i no me’l noto. Al meu coll sembla que l’hi hagi passat un Fórmula 1 perquè està irritat i vermell. Els ulls estan inflats, vermells i plorosos com si m’hagués espremut una llimona sencera a sobre. La meva veu sembla la de Carmen de Mairena... i així podria seguir donant detalls del meu deteriorament físic i mental. Però com pot ser que hi hagi vacuna per l’hepatitis i no hi hagi res per curar un puto refredat?! Com pot ser que existeixi un super-mòbil que pot fer fotos, vídeos, gravar veu, que fa funció MP3, agenda electrònica i mil coses més que no serveixen per res i no hi hagi un remei eficaç per un puto refredat?! Si tot fos com pinten els anuncis: “Toma frenadol i frena la congestión”, es veu un tio que se’l pren i per art de màgia ja està perfectament i pot respirar amb tranquil·litat... Una merda!! Jo m’he fotut fins el cul d’aspirines efecto efervescente, frenadols, gelocatils, ibuprofenos i, fins i tot, aspirines niños i res de res!! Segueixo més col·lapsat nasalment que les Rondes de Barcelona en plena hora punta!!

És en aquest estat i mort d’avorriment quan decideixes tornar a veure aquelles pel·lícules que fa 5 anys que no veus, tornar a jugar a aquell videojoc, tornar a escoltar aquell CD o veure els programes de polígrafs que mai veus. En definitiva, em cago en el senyor Murphy.

PD: Algú sap qui era aquest tal Murphy i per què es va dedicar a redactar aquestes lleis estúpides?