Jo sempre vaig a la última, sóc el que s’anomena un fashion victim. A vegades es pateix, perquè has de fer grans sacrificis per no quedar-te enrera. Aquesta moda que ha sorgit ara m’ha costat molt de seguir. Us explico: fa una setmana vaig decidir fer-me okupa, ja que actualment és un moviment súper de moda i d’aquesta manera puc demostrar a tothom que sóc rebel i vaig en contra del sistema. Vamos, que sóc guay.

A casa meva mai m’ha faltat de res. Al contrari, visc a casa dels meus pares que tenen un pis de puta mare, però això no està ben vist per la societat, no està de moda. El primer pas va ser canviar la meva vestimenta i vaig destrossar amb un cuter uns texans que costaven 120 euros, així semblo antisistema de debò! Però amb la roba no n’hi ha prou i per no quedar-me enrera, ahir per la tarda vaig forçar la porta del veí de davant i m’hi he instal·lat a viure amb uns companys. Ja us he dit que la moda és dura!

Al principi m’ha sabut una mica de greu pel pobre senyor de 70 anys que només estava reformant la cuina, però que es foti. La moda és la moda. Com estem avorrits (heu de pensar que no tenim feina perquè això seria contribuir al sistema capitalista que domina la nostra societat) ens dediquem a trencar els mobles de la casa d’aquest pobre home. No hi ha problemes en quant a un possible desallotjament dels Mossos d’Esquadra. Si ja no ho fan habitualment, imagina’t a nosaltres que el meu pare treballa a la comissaria de Sarrià-Sant Gervasi. No crec que ens hi estiguem gaire temps, només fins que els mitjans deixin de parlar-ne i aparegui una altra moda. Espero que no m’ho posin tan difícil com ara!