dimarts, de gener 09, 2007,1:13 a. m.
Sopar oriental
Davant l’estrès que porto aquests últims dies per culpa dels exàmens de gener, diumenge a la nit vaig decidir anar a sopar per “despejar-me” amb l’Itf. Després de 20 minuts donant voltes pel barri com si féssim La Marató, vam recordar que era diumenge i, per tant, només teníem dues opcions: el Pans & Company o el Xino. Evidentment vam triar el restaurant xinès perquè sempre són garantia de diversió. El xinès del barri estava tancat. Potser la primera vegada que tanquen des que van obrir l’any 1967. Una pena. Vam caminar fins a un altre més llunyà, però que per sort també compartia porta vermella i lleó daurat amb boca oberta que aguanta una bola sota la pota. Jo crec que els restaurants xinesos són franquícies, com el McDonalds.

Només entrar, un agradable cambrer oriental ens va venir a rebre i va preguntar en un castellà quasi millor que el meu: “¿Cuántos sois?”. Davant de la sorpresa de la perfecta accentuació i entonació ens vam asseure, vam humitejar-nos les mans amb aquelles típiques tovalloletes mullades i calentes, i vam mirar la carta: ternera con curry, pollo agridulce, rollitos de primavera... a tots els xinesos hi ha el mateix! “A mi no m’agrada res, jo crec que només menjaré pan de gamba. 5 pan de gamba, por favor”, va dir Itf amb cara de fàstic. Però això no és tot; el cambrer que ens va venir a prendre nota no era simpàtic i parlava en català!! On és vist que en un xinès et parlin català!!

A més, en aquell restaurant la decoració no era cutre i barata, era bonica, senzilla i estava net. La gota que vessa la bota (quina gran expressió) va ser al portar-nos el sopar: ens van portar poca quantitat, estava bo i ens ho vam poder acabar tot!! “El pa de gamba estava al punt, exquisit!”, va dir Itf. No ens ho podíem creure! La indignació era majúscula. Nosaltres volíem un restaurant xinès normal, on ens poguéssim riure dels quadres i que els cambrers somriguessin amb cara de no entendre res quan els hi preguntéssim algo. A sobre, era tan car que quasi ens quedem a rentar palillos. La pròxima vegada, al Pans & Company.
 
Publicat per Bachi
Envia aquest article a un amic
Link directe ¤ ¤