Arriben els reis i tothom a córrer. Per què no ho comprem tot al setembre? L’any passat, jo ja sabia què volia regalar tres mesos abans però pensava “encara falta molt, ja ho compraré”. El dia 5 de gener anava de cul buscant un pijama blau cel fins que al final, desesperat, vaig acabar comprant una llanterna verda del Coronel Tapiocca. Això sí, al Coronel Tapiocca del Portal de l’Àngel, eh? Sembla que a Barcelona només hi hagi botigues de Plaça Catalunya cap abaix.

En època nadalenca, no pots aturar-te a mirar un aparador perquè t’arrosseguen. Als centres comercials, com si no hi hagués prou gent, contracten a ex-drogoaddictes per disfressar-se de Pare Noel. Alguns fan una pena... És clar que no només contracten Pare Noels, també agafen dependents, la majoria dels quals no tenen ni idea de res: “Toalla, ¿que es una toalla?”. Per no saber, no saben ni embolicar; et foten més celo que paper de regal i tu, mentre veus que t’empaqueten l’article amb aquell horrible paper verd fosc del Corte Inglés, penses: “quan arribi a casa ho desembolicaré i ho fotré jo”.

Clar que tot això que explico passa si saps què comprar. Si, per exemple, has de fer un regal per l’amic invisible a la empresa, preparat per passar hores i hores buscant. No et preocupis que al final, veuràs com el teu curro pel regal del company de feina es veu recompensat amb un ànec de porcellana comprat al bazar chino de la cantonada. Els regals estrella quan no saps què donar són les espelmes, l’encens, les bufandes o les pastilles de sabó. Per cert, què bé dissimulem quan ens regalen alguna cosa que no ens agrada, eh? “Hòstia que bé! Una bufanda verda!” quan en realitat penses, “Una altra puta bufanda verda, ja en tinc quatre”. Quan t’obsequien amb coses horribles, el truc està en fer veure que ja ho tens: “Oh! Llàstima. Es que jo ja tinc ‘los grandes éxitos de Bertin Osborne’”, així et donen el tiquet per que el canviïs i et compres el que vols...