Jo sóc fan dels anuncis de neteja de la tele. Els gravo en vídeo. M’agrada la típica escena del nen amb la samarreta plena de fang que arriba a casa i la mare li diu “¿Pero dónde te has metido?” i apareix la sogra per allà darrere tocant els collons “Creo que tendrás que frotar”. Llavors és quan la mare mostra el paquet (el paquet de detergent); “No, ¡eso ya no ocurre desde que uso Dixan!”. En definitiva, una escena molt natural que ens passa diàriament a tots.

Però a diferència del que molts creuen, no tots els anuncis de detergent són iguals. Allà estan els que entren a l’interior dels llençols. Un dia t’apareix un tio i et diu “Vamos, acompáñeme”, fot la pota a les estovalles i cap a dins. “¿Lo ve? Aún hay restos de suciedad. Sólo cuando está limpio por dentro esta limpio por fuera”. A mi m’agradaria entrar dins de la roba, és un dels meus somnis.

També estan els de Neutrex, que apareix una tia del futur amb el cabell blanc per portar-te un detergent. Ja té collons que algú vingui del futur només per rentar-te una camisa. Els pitjors són els del Kalia oxyaction, aquells que van vestits de rosa i van tacant la gent a traïció pel carrer. Si un dia em ve un d’aquests i em tira ketxup a la samarreta li trenco la cara.

Parlant de Kalia oxyaction, quins noms més raros no? Omino Bianco, Cillit Bang... Què vol dir Cillit Bang? I a qui li pot interessar netejar una moneda? Després, quan obres el producte és tan corrosiu que se’t cauen els ulls a terra. Un nom maco és Don Limpio que, per cert, és un clar exemple de la integració dels immigrants a la nostra societat, recordeu que abans es deia Mr. Proper. Els lavabos i les cuines dels anuncis estan de puta pena. Mai a la vida n’he vist de tan bruts. Aquesta gent renta una vegada a l’any o què? Això si, passes la fregona una sola vegada i el terra reflexa la llum del sol que et quedes cec. En fi, que m’agraden molt els anuncis de neteja.