Sincerament, no sé si val la pena dormir davant la Fnac per aconseguir una entrada per a un macroconcert. El dia de l’esdeveniment, previsor, arribes una hora abans perquè no hi hagi disgustos. És aleshores quan veus la resta de fans; la Jenny i el Jefren, la Vane i el Kevin... Quina decepció! Tu que pensaves que el públic seria més selecte. I no parlem dels que van vestits igual que el cantant... Entres a l’estadi i t’ofereixen collarets lluminosos a preu de Caviar Beluga. És clar que no només fan negoci a base de collarets, també és important el merchandasing, que només està a l’abast dels capdavanters del rànquing de la revista Forbes, igual que els entrepans, que costen més que la entrada.

El concert és diferent si vas assegut o a la platea. Si tens seient assignat, per norma, trobaràs algun listillo assegut a la teva localitat que, quan el fotis fora, seurà a les escales i veurà el concert millor que tu i pagant 30 euros menys. Per cert, últimament s’ha posat de moda agafar seient i estar de peu tot el concert. Me cagun la puta! Si pagues seient, seu, collons que els que estem darrera no veiem res! Per altra banda, si tens entrada general i estàs de peu, assumeix que només veuràs el cul de la gorda que es posa sobre els hombros del seu novio, que quan acaba el concert ha de ser atès per la Creu Roja.

Tots els macroconcerts presenten característiques similars. L’artista, per guanyar-se el públic, només ha de dir el nom de la ciutat. “Good night Barcelona!” i la gent es torna boja. Ni que fos tan difícil! Després arriba el típic artista que fa parrafades llarguíssimes en anglès i tothom aplaudeix encara que no ha entès res. Aquesta és una altra, el públic canta les cançons en anglès i ningú sap què volen dir. A mi m’agrada quan el cantant llença l’abric a la gent i totes les fans histèriques lluiten per emportar-s’ho a casa. Al final, una es queda una màniga, l’altre un botó... Per fi acaba el concert, no sense un bis que tothom veia venir, perquè ara fer un bis és obligatori. El pitjor és quan el cantant diu “sou el millor públic del món”. Va home va! El Jefren i la Vane? Ves a cagar!