dijous, de gener 11, 2007,1:21 a. m.
L'oftalmòleg
Abans, quan portava ulleres, la gent em preguntava “Tu què tens? Miopia? Hipermetropia?” i jo sempre solia respondre “Jo veig malament, és l’únic que sé”. És curiós que tothom qui porta ulleres acostuma a dir que té poca graduació, fins i tot alguns que porten vidres tan gruixuts que podrien ser antibales. El primer dia que et poses ulleres, sempre apareix l'amic simpàtic: “Ah, doncs amb ulleres sembles més intel·lectual!” Insinues que abans semblava tonto? Llavors intervé l’intrèpid: “Per què no t’operes? Només són cinc minuts!”. Sí, és clar. Ara aniré a que hem foradin la retina, després d'esmorzar. Dintre d’uns anys tots cecs. Es descobrirà que a llarg termini la cosa no surt bé.

Anar a l’oftalmòleg és molt divertit, però em dona la sensació que és una mica com el Tibidabo; passen els anys i quasi tot és el mateix. Els diplomes que el senyor llicenciat té penjats a la paret, tenint en compte la qualitat de la vista dels pacients, podrien ser tots falsos i ningú se n’adonaria. Per començar, et fan posar la barbeta i el front en un aparell estrany, similar a la que utilitzaven per clonar al Schwarzenegger en El sexto dia. Aleshores, aquella màquina projecta una llum potentíssima que casi et surt pel clatell. “Mira a dalt, mira a baix... Molt bé”. Una característica dels oftalmòlegs és que sempre diuen “molt bé”. Tu veus com el cul però ells diuen “molt bé”. Per animar-te, suposo.

Aleshores passem a l’aparell horrible de les ulleres (foto) i les lletretes a la paret. “Llegeixi la primera fila”, “A, K, Z, L, M, S”, “Molt bé, la segona..." i així anar inventant-te-les perquè encara que t’equivoquis, ells sempre et diuen “molt bé”. També s’ha de dir que hi ha algunes que estan fetes expressament per que la caguis, eh? La R i la P amb Arial es diferenciarien més que amb Times New Roman. Quan arribem a la última línia, sempre tinc ganes de dir-li “Llegeixi-la vostè si té collons!”, allò no hi ha qui ho vegi. En definitiva, vist (o no vist) el panorama, al final vaig optar per portar lentilles, així ningú em pregunta si tinc astigmatisme o presvicea o si he pensat mai en operar-me i, el més important de tot, no semblo més intel·lectual.

(Fotografía de Elston, sota llicencia de Creative Commons)
 
Publicat per Itf
Envia aquest article a un amic
Link directe ¤ ¤