Ja sé que amb els dies de fred que venen, no ve gaire de gust anar a la piscina, però jo en vull parlar perquè és tot un món apart. Hi ha curioses tradicions, com la de dutxar-se abans d’entrar a l’aigua (bueno, si a mullar-se els peus amb dues gotes d’aigua gelada se li pot dir dutxar-se) També, degut a la gran quantitat de clor, l’aigua de la piscina és de gran utilitat per destenyir-se el cabell o quedar-se parcialment cec durant un parell de dies. A més, totes tenen la seva pròpia fauna i flora.

Pel que fa a la fauna hi ha multitud de personatges típics, però el que més ràbia em fa a mi és el sòmines que es queda tot el dia davant d’on surt el xorro d’aigua. Què espera? Tenir un orgasme? Uns altres als que els hi tinc especial mania són els ninyatos que no paren de llençar-se a l’aigua saltant i esquitxant a tothom i el xulo-piscines (també anomenat barroerament chulo-putas) que es pensa que està en la passarel·la Gaudí i va desfilant amunt i avall amb el seu banyador arrapat tipus boxer i els seus músculs metrosexuals. No hi ha res que odiï més que aquells banyadorets, em fan mal a la vista... Altra fauna destacable són els pixa-piscines, l’avi amb el seu espectacular gorro de bany (la cosa més incòmoda del món després dels banyadors boxer) que no para de nedar amunt i avall i no es cansa mai, els vells verds i la tia bona a la que estan mirant, els socorristes, que treballen menys que l’àngel de la guarda dels Kennedy, etc.

En canvi, la flora no té tanta varietat d’espècies, hi ha una que s’imposa per sobre de totes les altres: els fongs, que s’estenen per totes les dutxes de les piscines i que, juntament amb els Starbucks, acabaran conquerint el món.