Itf: Quin desastre el Barça, no?
Bachi: Quina desgràcia...
I: I a sobre de perdre, tinc el cap destrossat. He estat assegut al costat d’un Hooligan anglès que ha estat cantant tot el partit.
B: Deixa’l que animi, pobre. A sobre que ve d'Anglaterra per veure el partit...
I: Però el pitjor és que ni tan sols seguia els càntics del grup d'aficionats del Liverpool. Ell anava a la seva bola, cantava les seves cançons sol. És com si jo anés a Anfield Road i cantés envoltat d’anglesos U-U-Ulaguer cridant. A més, el tio anava més borratxo...
B: Aquesta és un altre. Per què els anglesos van borratxos abans dels partits? Si jo em gastés 100 euros en l’entrada i 300 en viatjar no aniria borratxo al partit.
I: Ni jo. Per cert, al final el teu amulet no ha funcionat gaire bé.
B: Però què dius?! Si no fos per ell haguéssim perdut per molt més. En els partits importants sempre trec el meu ninot del monstre de Tazmania vestit del Barça i no hi ha dia que no funcioni.
I: Però de debò creus que el destí de milions d'aficionats blaugrana depèn de que tu portis o no un ninotet del monstruo de tazmania?
B: Sí, què passa? Afecta més al partit el meu ninot que el Motta. Aquest sí que és un ninot, perquè no fot res.
I: Així doncs, com veus el partit de tornada?
B: Facilíssim, molt fàcil! Està fet.
I: Facilíssim?
B: No, complicadíssim, molt complicat. Estem eliminats. Perdona, m’he equivocat a l’escriure, això del partit m'ha afectat.
I: Jo crec que encara podem guanyar. No són tan bons.
B: Però si no els hem guanyat aquí... imagina’t allà. Potser guanyem el dia que el Márquez i el Belletti s'enterin que han de córrer perquè l'equip contrari no marqui.
I: Ja ho sé, però ells tampoc tenien previst guanyar aquí i ho han aconseguit. Nosaltres no tenim previst guanyar allà i podem aconseguir-ho.
B: Ho sento, m’he perdut.
I: Jo també, però he pensat “ara ja has començat a redactar-ho, acaba-ho”.
B: I t'has fixat que des de que el Márquez porta la cinta al cap juga fatal?
I: Sí, és veritat. Deu ser que li xucla les poques neurones que tenia.
B: Bueno, me’n vaig a buscar el ninot.
I: El ninot?
B: Si, el monstruo de tazmania, que al segon gol l’he llençat de la ràbia i ara no el trobo.
I: Busca’l que serà necessari per la tornada!
B: No és necessari, és imprescindible.