És estranya la reacció que tenim quan veiem algú famós pel carrer. Normalment, el primer que fem és dir la mítica frase “Mira, aquest és aquell”. Una frase molt lògica i amb molt de sentit. Un cop tens localitzat al personatge en qüestió, el segueixes amb la mirada per saber què fa; “Mira, ha entrat al caprabo. Anirà a comprar el menjar... Que cutre”. Home, també haurà de menjar, no? Normalment, trobar a algú conegut et marca el dia i vas explicant-t’ho a tothom;
–Saps a qui he vist avui?
–No, a qui?
–Al Josep Cuní
–No fotis! A on?
–Per la Diagonal, caminant
–Què fort... Que anava, cap a l’illa?

Ja em diràs què aporta a la teva vida veure a Josep Cuní caminant per la Diagonal, vagi o no cap a l'illa... Però és normal que quan veus algú popular et tornis una mica boig. Recordo que fa tres anys, durant el dinar de la comunió del meu cosí, vaig veure entrar al restaurant a Núria Fergó. Jo mai he estat fan d’Operación Triunfo però en aquell moment estava posseït, necessitava un autògraf de Núria Fergó perquè mai saps si la tornaràs a veure. Després de discutir amb la gent de la taula, vam decidir anar fins allà i demanar que ens firmés en un tovalló de paper. Quan trobes un famós, qualsevol cosa serveix perquè et signi; un tovalló, un posavasos, un full estripat, la mà... L’autògraf en si no té cap valor. És més, la majoria de vegades queden oblidats o llençats a la paperera perquè és evident no et penjaràs un tovalló de paper a la paret... A més, els famosos solen tenir una falta d’imaginació... “Itf, Mucha suerte; Núria Fergó”. És clar que en un tovalló de paper tampoc et faran una poesia...

Després sempre està el típic amic que coneix a algú que coneix al famós en qüestió. Les converses són totalment surrealistes: “I què, com és, com és?”, li pregunta el pringat a l’amic que tot ho sap, “Bé, mira... no sé. És un tio molt normal”. M’agrada el concepte de “un tio molt normal”. A mi m’han arribat a dir que Michael Jackson era un tio molt normal. Si, molt normal per al Museu de Cera de Barcelona, que fan una por les figures... En fi, que l’altre dia vaig veure al Jorquera anant cap a l'illa Diagonal.


PD: Ja hem penjat al Res a veure el programa del dissabte més un extra.