El motiu d’aquesta carta és que estic super-indignat. Estic hart de que la moda marqui unes tendències tan diferents d’una temporada a una altra. Els meus 6 armaris de casa ja estan a tope de roba que ha passat de moda i no sé que fer amb ella. La regalaria als nens del tercer món però no vull que vagin amb un look tan desfasat.

La veritat és que sóc un fashion victim. Necessito estar a la última per sentir-me bé amb mi mateix i poder anar chuleando a la penya. Gasto 23 kg de gomina a la setmana pentinant-me amb els cabells de punxa, em miro al mirall cada vegada que puc, em gasto un pastón en roba que no necessito, tinc l’habitació plena de pòsters de la Victoria Beckham.... o sea, sabes qué lo te quiero decir? El problema és que amb aquests canvis tan sobtats de moda porto un dilema a sobre que t’hi cagues a l’hora d’escollir què posar-me. He perdut l’olla! Porto tal caos en la mind que l’altre dia anava vestit amb un jersei marró, pantalons negres i ulleres de pasta vermelles... o sea horrós de la muerte.

El que vull és poder vestir casual i que la people no em digui piju o friki pel carrer per portar un sombreru floreru d’Agatha Ruiz de la Prada. Per què és tot tan bonic a l’aparador i després quan t’ho emproves et queda tan malament? Per què no venen els vestits de les passarel·les de moda? Està clar que tot és un complot mundial per fer-nos gasto, no? Crec que això de la moda està fet perquè quatre afortunats puguin veure a les noies canviant-se en el backstage de les passarel·les. Vull fer una super-revolució per parar tota aquesta indústria que ens està menjant el tarro (i més ara que això d’anar de prole es porta tant)

Gràcies per publicar la meva humil opinió, l’opinió d’un tio que només volia estar guapu, però que només ha aconseguit fer el ridícul.