dimecres, de setembre 12, 2007,12:39 a. m.
Final
Bachi: Doncs sí, això és el final del millor blog de la història, que perdurarà generacions i generacions... Bueno, potser no hi ha per tant. Simplement ho deixo perquè no tenia ni suficient temps ni idees per continuar fent algo decent. Aquest blog intentava fer quelcom (s’ha de ser repulsivament correcte per dir “quelcom”) als altres, intentava parlar sobre qualsevol tema amb humor i, la veritat, és que els temes s’acaben. No volia continuar fent el que tothom fa, és a dir, comentar l’actualitat i les notícies segons el seu punt de vista, perquè no m’agrada Això ja ho fa molta altra gent i, segurament, molt millor que jo. Però qui sap si algun dia tornaré!Tanmateix, agraeixo tots els comentaris, les visites i el suport que hem rebut. No em posaré a agrair un per un perquè segur que m’oblidaria d’algú i això fa molta ràbia. Gràcies. Sempre he desitjat dir això al Camp Nou havent guanyat la Champions amb un gol meu a l’últim minut, però m’hauré de conformar dient-ho aquí: Visca el Barça i Visca Catalunya!
_____________
Itf: No ens ha sortit malament aquest blog! Hi ha hagut articles fluixos, això és inevitable, i hi ha altres dels quals n’estic molt orgullós. Pleguem amb 87 articles que són moltes hores. Sembla mentida però mantenir un blog, els que en teniu un ho sabreu, dona molta feina. Una feina que a vegades he fet molt de gust i altres perquè “tocava” publicar.En primer lloc, vull agrair als comentaristes del blog, que són els que t’animen a escriure. Gràcies als visitants que llegeixen i no diuen res. Gràcies a la gent que ens ha fet publicitat. Agraeixo també els que a través de Google entren buscant coses que no troben aquí (són visites igual). I finalment, a la família i als amics als quals els hi he robat moltes bromes i idees que han aparegut publicades amb la meva firma. Espero que les vacances m’hagin servit per descansar perquè jo segueixo a http://jahoveuen.blogspot.com Espero que m’acompanyeu tots. Gràcies i fins aviat!!
Publicat per itf & Bachi
Envia aquest article a un amic
Link directe ¤
¤
El San Fermín és una d’aquelles tradicions curioses: centenars de persones corrent davant i darrere de una manada de braus. Trobo que és una festa divertida pel qui la mira per la tele, però estar allà deu ser un infern. Es veu que la població de Pamplona durant les festes de San Fermín passa de les 190.000 persones a més de 1.500.000. Allò deu estar col·lapsat de guiris i americans borratxos que vomiten per les cantonades. San Fermín deuria ser un tio molt enrotllat i juerguista per haver-li montat unes festes com aquestes. Dubto que fos tan “sant”.
Els “encierros” només duren un parell de minuts, però jo em faig un fart de riure. Jo sempre vaig a favor dels toros i aplaudeixo quan veig que atropellen a un borratxo que jo crec que no sap ni on és. Als espectacles on surten toros, jo sempre vaig a favor d’ells. Només em quedo a veure les notícies de la Feria de San Isidro i aquestes coses, quan veig que el brau s’ha emportat per davant a un torero. També al Grand Prix anava amb les “vaquillas”, però aquí hi havia trampa perquè els hi tallaven les banyes. També és molt espectacular quan agafen la corba aquella que tots els toros i les persones rellisquen i es fa una muntanya de gent al costat de les barreres de protecció.
En definitiva, a mi m’agraden els Sanfermins, però no m’hi veureu mai corrent al costat dels toros, quines ganes de jugar-se la vida i, sobretot, quines ganes de cansar-se.
Envia aquest article a un amic
Link directe ¤
dilluns, de juliol 09, 2007,2:29 p. m.
San Fermín
El San Fermín és una d’aquelles tradicions curioses: centenars de persones corrent davant i darrere de una manada de braus. Trobo que és una festa divertida pel qui la mira per la tele, però estar allà deu ser un infern. Es veu que la població de Pamplona durant les festes de San Fermín passa de les 190.000 persones a més de 1.500.000. Allò deu estar col·lapsat de guiris i americans borratxos que vomiten per les cantonades. San Fermín deuria ser un tio molt enrotllat i juerguista per haver-li montat unes festes com aquestes. Dubto que fos tan “sant”.Els “encierros” només duren un parell de minuts, però jo em faig un fart de riure. Jo sempre vaig a favor dels toros i aplaudeixo quan veig que atropellen a un borratxo que jo crec que no sap ni on és. Als espectacles on surten toros, jo sempre vaig a favor d’ells. Només em quedo a veure les notícies de la Feria de San Isidro i aquestes coses, quan veig que el brau s’ha emportat per davant a un torero. També al Grand Prix anava amb les “vaquillas”, però aquí hi havia trampa perquè els hi tallaven les banyes. També és molt espectacular quan agafen la corba aquella que tots els toros i les persones rellisquen i es fa una muntanya de gent al costat de les barreres de protecció.
En definitiva, a mi m’agraden els Sanfermins, però no m’hi veureu mai corrent al costat dels toros, quines ganes de jugar-se la vida i, sobretot, quines ganes de cansar-se.
Publicat per Bachi
Envia aquest article a un amic
Link directe ¤
¤
Jo crec que l’univers es divideix en la gent que li agraden els musicals i els que els odien. Sovint tinc malsons i em veig dins d’un musical. Vaig pel carrer i, de sobte, em poso a cantar: “Vaig a la UAAAAB, en FGC...” Tot s’atura, la gent em segueix i fan els coros de la cançó; “En FGC, en FGC, en FGC...”. Tothom és feliç. Les caixeres del Caprabo passen els productes al ritme de la música, els de BCNeta ballen amb l’escombra... És horrorós! Com tot bon musical, un cop acabo la cançó allargant la última vocal i aixecant els braços com un predicador, la gent segueix amb la seva vida. Després del xim-pom! final de la cançó tothom fa com si no hagués passat res. Però si cantava tot el barri! Per què dissimulen?
Tornem a la vida real. Reconec que em costa molt acceptar que a algú li agraden els musicals. Poden ser bellísimes persones però tenen un defecte que eclipsa tots els bons actes que hagin fet. Tinc una amiga, molt malalta la pobre, que ha anat a veure Grease al teatre Victoria 6 vegades i vol convèncer-me perquè l’acompanyi a la setena. No entén que jo no hi aniria ni que em pagués l’entrada. El pitjor és quan, per fer-me canviar d’opinió, em canta les cançons: “Sí, home! Si canten aquella tan bona de Yuguona nawán, na-na na-na-nà-na... uh uh uh!” i aleshores jo replico “Si està en anglès no ho entendré” i ella em diu que les han traduït.
Això si que no ho tolero. Prohibides les cançons angleses traduïdes al castellà o al català. Les gales aquestes que fan a TV3 de tan en tan (estil cantamania) ja se les poden confitar! Allò no s’aguanta per enlloc. Tampoc s’aguanten per enlloc algunes pel·lícules portades a musical a Broadway. Recentment vaig llegir que s’està preparant un musical de Spiderman amb cançons dels U2. Ens estem tornant boijos? Jo crec que sí.
Envia aquest article a un amic
Link directe ¤
dijous, de juliol 05, 2007,9:59 p. m.
Els musicals
Jo crec que l’univers es divideix en la gent que li agraden els musicals i els que els odien. Sovint tinc malsons i em veig dins d’un musical. Vaig pel carrer i, de sobte, em poso a cantar: “Vaig a la UAAAAB, en FGC...” Tot s’atura, la gent em segueix i fan els coros de la cançó; “En FGC, en FGC, en FGC...”. Tothom és feliç. Les caixeres del Caprabo passen els productes al ritme de la música, els de BCNeta ballen amb l’escombra... És horrorós! Com tot bon musical, un cop acabo la cançó allargant la última vocal i aixecant els braços com un predicador, la gent segueix amb la seva vida. Després del xim-pom! final de la cançó tothom fa com si no hagués passat res. Però si cantava tot el barri! Per què dissimulen?Tornem a la vida real. Reconec que em costa molt acceptar que a algú li agraden els musicals. Poden ser bellísimes persones però tenen un defecte que eclipsa tots els bons actes que hagin fet. Tinc una amiga, molt malalta la pobre, que ha anat a veure Grease al teatre Victoria 6 vegades i vol convèncer-me perquè l’acompanyi a la setena. No entén que jo no hi aniria ni que em pagués l’entrada. El pitjor és quan, per fer-me canviar d’opinió, em canta les cançons: “Sí, home! Si canten aquella tan bona de Yuguona nawán, na-na na-na-nà-na... uh uh uh!” i aleshores jo replico “Si està en anglès no ho entendré” i ella em diu que les han traduït.
Això si que no ho tolero. Prohibides les cançons angleses traduïdes al castellà o al català. Les gales aquestes que fan a TV3 de tan en tan (estil cantamania) ja se les poden confitar! Allò no s’aguanta per enlloc. Tampoc s’aguanten per enlloc algunes pel·lícules portades a musical a Broadway. Recentment vaig llegir que s’està preparant un musical de Spiderman amb cançons dels U2. Ens estem tornant boijos? Jo crec que sí.
He penjat un vídeo al canal YouTube amb un exemple de musical, molt similar al meu somni.
Publicat per Itf
Envia aquest article a un amic
Link directe ¤
¤
Quan miro les notícies i començo a veure aquelles cues interminables al Prat i a tots els aeroports m’agafa un mal de ventre… Realment anar en avió s’està convertint en una tortura, al final serà més ràpid anar a peu a Madrid que en avió.
Ja et fan arribar un parell d’hores abans per facturar, cosa que no entenc perquè es factura en 10 minuts i la resta de temps te’l passes a la merda cadires de la sala d’espera. Un cop has facturat, toca la part més desagradable de totes: l’arc detector de metalls. A vegades et fan treure sabates, cinturons, monedes, etc. i altres vegades el detector no pita encara que portis una pistola a sobre, allò fa el que vol. Jo crec que hi ha algú que el fa pitar quan veu alguna persona sospitosa (o alguna tia bona) per poder registrar-la. També et fan passar la motxilla i els bolsos pels raigs X i tothom intenta mirar al monitor la seva bossa. Tothom mira menys qui l’ha de mirar, és a dir, el poli, que sempre està parlant amb un altre i no presta atenció a res. Allà podria passar una bomba atòmica i ell tan tranquil. Un cop t’has mort de fàstic una hora i mitja a la sala d’espera, embarques, això si tens la sort de que no hi ha retards. Un cop a dins de l’avió, et mors de fàstic mitja hora més fins que allò es mou per començar a agafar pista. Després de vint minuts buscant-la sembla que la troben i comença a accelerar i cap a amunt.
No sé perquè però a mi sempre em toca a sobre de l’ala i veig lo feta pols que està, cosa que et dóna molta seguretat. Veus una espècie de parxes fets amb trossos de llauna de conserves i penses: “Almenys sortiré a les notícies”. A més, a sobre de l’ala a vegades hi ha escrit: “no pisar ésta zona”, frase que fa molta gràcia quan estàs a nosequants metres d’altura, no crec que ningú surti de l’avió i es foti a sobre l’ala. També comences a sentir sorolls estranys i mires a les hostesses per veure la seva reacció: si s’asseuen i es posen el cinturó, mal símptoma.
Un cop has aterrat ve un altre moment fatídic, la espera fins que surt la teva maleta. A més, no sé perquè però la teva maleta sempre és de les últimes en sortir i sempre pateixes pensant que se l’han deixat a Barcelona. Vaja, que això d’anar en avió és una odissea. Cada vegada és més lent i s’està convertint en un mitjà de transport odiat per tothom.
Envia aquest article a un amic
Link directe ¤
dimecres, de juliol 04, 2007,9:40 p. m.
Viatjar en avió
Quan miro les notícies i començo a veure aquelles cues interminables al Prat i a tots els aeroports m’agafa un mal de ventre… Realment anar en avió s’està convertint en una tortura, al final serà més ràpid anar a peu a Madrid que en avió.Ja et fan arribar un parell d’hores abans per facturar, cosa que no entenc perquè es factura en 10 minuts i la resta de temps te’l passes a la merda cadires de la sala d’espera. Un cop has facturat, toca la part més desagradable de totes: l’arc detector de metalls. A vegades et fan treure sabates, cinturons, monedes, etc. i altres vegades el detector no pita encara que portis una pistola a sobre, allò fa el que vol. Jo crec que hi ha algú que el fa pitar quan veu alguna persona sospitosa (o alguna tia bona) per poder registrar-la. També et fan passar la motxilla i els bolsos pels raigs X i tothom intenta mirar al monitor la seva bossa. Tothom mira menys qui l’ha de mirar, és a dir, el poli, que sempre està parlant amb un altre i no presta atenció a res. Allà podria passar una bomba atòmica i ell tan tranquil. Un cop t’has mort de fàstic una hora i mitja a la sala d’espera, embarques, això si tens la sort de que no hi ha retards. Un cop a dins de l’avió, et mors de fàstic mitja hora més fins que allò es mou per començar a agafar pista. Després de vint minuts buscant-la sembla que la troben i comença a accelerar i cap a amunt.
No sé perquè però a mi sempre em toca a sobre de l’ala i veig lo feta pols que està, cosa que et dóna molta seguretat. Veus una espècie de parxes fets amb trossos de llauna de conserves i penses: “Almenys sortiré a les notícies”. A més, a sobre de l’ala a vegades hi ha escrit: “no pisar ésta zona”, frase que fa molta gràcia quan estàs a nosequants metres d’altura, no crec que ningú surti de l’avió i es foti a sobre l’ala. També comences a sentir sorolls estranys i mires a les hostesses per veure la seva reacció: si s’asseuen i es posen el cinturó, mal símptoma.
Un cop has aterrat ve un altre moment fatídic, la espera fins que surt la teva maleta. A més, no sé perquè però la teva maleta sempre és de les últimes en sortir i sempre pateixes pensant que se l’han deixat a Barcelona. Vaja, que això d’anar en avió és una odissea. Cada vegada és més lent i s’està convertint en un mitjà de transport odiat per tothom.
Publicat per Bachi
Envia aquest article a un amic
Link directe ¤
¤
Quantitat de música a l'ordinador: segons iTunes 823, encara que a la carpeta Incoming de l'eMule (això es pot dir?) en tinc unes quantes més. Jo diria que al voltant de 900 cançons.
Últim CD que he comprat: va ser fa una setmana també a través de iTunes. Em sembla que encara l'he de pagar perquè no tenia saldo a la targeta. És The loving sounds of static de Mobius Band, uns paios semi-desconeguts de Nova York. Bon cd.
5 cançons que escolto molt i que per mi són especials: he decidit no fer trampa i posaré les 5 cançons que a iTunes em surten com a més escoltades (això sembla una publicitat contínua de iTunes, no?)
Quantitat de música a l'ordinador: Quasi 600 cançons, absolutament totes baixades de l'eMule, ja que jo no em passo els cd's que tinc a l'ordinador.
Últim CD que he comprat: Em sembla que és: "Yo, minoria absoluta" de Extremoduro, però ja fa temps perquè no compro gaire, normalment me'ls regalen; l'últim que m'han regalat és "The both sides of the gun" de Ben Harper (a mi me'l van regalar per Sant Jordi)
5 cançons que escolto molt i que per mi són especials: Això és molt difícil perquè us podria dir desenes de cançons. Depèn del moment, el lloc, l'estat d'ànim... però en general serien aquestes:
Envia aquest article a un amic
Link directe ¤
dilluns, de juliol 02, 2007,10:57 a. m.
Gustos Musicals
La Betty en el seu Calaix de Sastre ens nomina per seguir una 'cadena' de blogs sobre els gustos musicals. Em decidit acceptar el repte (amb no gaire risc) i us animem a fer el mateix. Comencem.
_____________________________
Quantitat de música a l'ordinador: segons iTunes 823, encara que a la carpeta Incoming de l'eMule (això es pot dir?) en tinc unes quantes més. Jo diria que al voltant de 900 cançons.Últim CD que he comprat: va ser fa una setmana també a través de iTunes. Em sembla que encara l'he de pagar perquè no tenia saldo a la targeta. És The loving sounds of static de Mobius Band, uns paios semi-desconeguts de Nova York. Bon cd.
5 cançons que escolto molt i que per mi són especials: he decidit no fer trampa i posaré les 5 cançons que a iTunes em surten com a més escoltades (això sembla una publicitat contínua de iTunes, no?)
In Transit - Albert Hammond Jr.: quin gran error no anar-lo a veure en concert quan va venir a Barcelona! Vaig comprar el seu CD ara farà tres o quatre mesos i m'agraden quasi totes les cançons. Al principi era el guitarrista dels Strokes però ara ja es val per si sol.
Red Light - The Strokes: suposo que aquesta és la meva cançó preferida de totes totes. No sé ben bé per què, però m'agrada.
Sofa song - The Kooks: si, collons, els de l'anunci de Digital +. Que se'n vagin a la merda, home! M'han fet avorrir la cançó. Aquesta és una altre, eh? No és la de l'anunci. Més aviat rock.
Styrofoam Plates - Death Cab For Cutie: el meu grup preferit juntament amb els Strokes. Aviso: l'estil de música no té res a veure. Cançó tranquil·la que cap al final arrenca i amb bona lletra.
Morning Yearning - Ben Harper: del seu últim album, que em van regalar pel meu aniversari. Cançó adequada per la tornada de l'autònoma amb el ferrocarril, allò que mig t'adorms...
Doncs bé. Ja he acabat el meu repàs. A veure si algú coincideix amb mi... Trobeu a faltar cançons en castellà o en català? Normal, no n'escolto cap. L'idioma de la música és l'anglès.
Red Light - The Strokes: suposo que aquesta és la meva cançó preferida de totes totes. No sé ben bé per què, però m'agrada.
Sofa song - The Kooks: si, collons, els de l'anunci de Digital +. Que se'n vagin a la merda, home! M'han fet avorrir la cançó. Aquesta és una altre, eh? No és la de l'anunci. Més aviat rock.
Styrofoam Plates - Death Cab For Cutie: el meu grup preferit juntament amb els Strokes. Aviso: l'estil de música no té res a veure. Cançó tranquil·la que cap al final arrenca i amb bona lletra.
Morning Yearning - Ben Harper: del seu últim album, que em van regalar pel meu aniversari. Cançó adequada per la tornada de l'autònoma amb el ferrocarril, allò que mig t'adorms...
Doncs bé. Ja he acabat el meu repàs. A veure si algú coincideix amb mi... Trobeu a faltar cançons en castellà o en català? Normal, no n'escolto cap. L'idioma de la música és l'anglès.
_____________________________
Quantitat de música a l'ordinador: Quasi 600 cançons, absolutament totes baixades de l'eMule, ja que jo no em passo els cd's que tinc a l'ordinador.Últim CD que he comprat: Em sembla que és: "Yo, minoria absoluta" de Extremoduro, però ja fa temps perquè no compro gaire, normalment me'ls regalen; l'últim que m'han regalat és "The both sides of the gun" de Ben Harper (a mi me'l van regalar per Sant Jordi)
5 cançons que escolto molt i que per mi són especials: Això és molt difícil perquè us podria dir desenes de cançons. Depèn del moment, el lloc, l'estat d'ànim... però en general serien aquestes:
One - Metallica: Una cançó que ho té tot, començament lent i melòdic i final al més pur estil Metallica. Una lletra impressionant que tracta sobre la peli "Johny got his gun". És el meu grup preferit i, per cert, els vaig veure divendres a Bilbao, en el BBK Live Festival! Impressionant, 50.000 persones cantant-la.
Smells like teen spirit - Nirvana: Què cal dir sobre aquests? Cançó mítica i molt coneguda, però no per això deixa de ser bona.
Suzie Blue - Ben Harper: Aquest home és tot un crack. Recomano qualsevol cançó d'ell. Aquesta cançó és una barreja estranya entre jazz i folk, no ho sabria definir bé. És perfecte per quan vas passejant pel carrer.
Jesucristo García - Extremoduro: La cançó més clàssica d'aquesta gent, l'únic grup de rock espanyol que escolto.
Clandestino - Manu Chao: També perfecta per caminar tranquil·lament pel centre de Barcelona. Aviem si treu ja el nou disc que ja fa molt que no fa res el tio aquest!
Com veieu, els meus gustos musicals són molt diversos, ja que crec que no es bo enquadrar-se en un sol estil (fins i tot tinc música clàssica a l'ordinador!)
Smells like teen spirit - Nirvana: Què cal dir sobre aquests? Cançó mítica i molt coneguda, però no per això deixa de ser bona.
Suzie Blue - Ben Harper: Aquest home és tot un crack. Recomano qualsevol cançó d'ell. Aquesta cançó és una barreja estranya entre jazz i folk, no ho sabria definir bé. És perfecte per quan vas passejant pel carrer.
Jesucristo García - Extremoduro: La cançó més clàssica d'aquesta gent, l'únic grup de rock espanyol que escolto.
Clandestino - Manu Chao: També perfecta per caminar tranquil·lament pel centre de Barcelona. Aviem si treu ja el nou disc que ja fa molt que no fa res el tio aquest!
Com veieu, els meus gustos musicals són molt diversos, ja que crec que no es bo enquadrar-se en un sol estil (fins i tot tinc música clàssica a l'ordinador!)
_____________________________
Nosaltres nominem per que segueixin aquesta cadena:
- Al Robert, de A temps de res
- A l'Albert, del Racó DC
- Al Jordi Pujadas, de La Cullerada
- Al Mikel, de Doncs no ho entenc
- A tots els comentaristes d'aquest blog