dijous, de juny 28, 2007,6:20 p. m.
Vacances fins dilluns
Si us plau...
 
Publicat per Itf
Envia aquest article a un amic
Link directe ¤ ¤
dilluns, de juny 25, 2007,12:42 p. m.
La revetlla
Per fi ha pasta el dia més estúpid de l’any: Sant Joan. No sé vosaltres, però jo no el puc suportar. Tot està ple de gent: a les platges, al carrer, als bars i, sobretot, està ple de niñatos de 15 anys i niñatos de 35 anys tirant petards. Els de 15 encara ho entenc, però els de 35... comencen a tirar els petards aquells que et destrossen el timpà i riuen: “wala, que fuerte ha sonao ese”. Quina diversió! Els únics petards que m’agraden són els que fan colors i aquestes coses, però jo no li trobo la gràcia per enlloc a llençar un petard i que només foti soroll. És una tradició de bàrbars. A sobre, vas caminant pel carrer com si tinguessis singlot perquè cada dos passes fots un bot per culpa d’un Super Gato o com es diguin aquestes coses. Per no parlar dels nens que comencen a tirar petardos a la gent... els pobres senyors de 60 anys han d’esquivar-los com si els estiguessin tirotejant a la guerra.

I els únics petards inofensius i que tots recordem de quan érem petits, ara els volen prohibir pels menors de 12 anys. Quines xorrades que foten. A veure si es preocupen més pels petards grans que cada any acaben amb uns quants dits volant i milers de euros en desperfectes en el mobiliari urbà i no tan per les bombetes. Em sembla que no he vist mai a ningú destrossant una cabina a base de bombetes i bengales, ni ningú que hagi perdut dos dits per una bombeta.

Jo, com que sóc un cabrón, a partir de l’any que ve portaré a terme un pla que he ideat aquests dies. Com que a mi no em deixen dormir fins les 4 o les 5 de la matinada perquè tiren petards a la porta de casa meva, el que faré serà que jo no els deixaré dormir a partir de les 5 de la matinada. Començaré a tirar petards per tot el barri i si puc tirar-los als balcons encara millor. Aviem si els hi agrada que amb la ressaca els hi fotin el son.
 
Publicat per Bachi
Envia aquest article a un amic
Link directe ¤ ¤
dimecres, de juny 20, 2007,4:58 p. m.
Pronòstics temporada 06-07
El Mag Fèlix no va encertar que el Sevilla guanyaria la Lliga, veiem si els pronòstics que vaig fer jo el 17 d’agost del 2006 per aquesta temporada.

Encerts (20%):
- El València queda quart i el Villarreal cinquè
- El Manchester guanya la Premier League
- La Juve puja a la Serie A un altre cop

Mig encerts (6,66%):
- Joan Laporta guanya les eleccions amb la pitjor participació de la història del Barça.

Encara pot passar (13,33%):
- Saviola marxa al Reial Madrid amb la carta de llibertat
- El Real Madrid escull nou president.

Errors (60%):
- El Barça guanya la Lliga, el Madrid queda segon, el Zaragoza tercer i el Nàstic sisé
- L’Arsenal queda segon, el Chelsea tercer, el Liverpool quart i l’Aston Villa i el Manchester City van a la UEFA
- La final de Champions és Chelsea – Barça i guanya aquest últim amb un gol decisiu de Saviola
- Van Nistelrooy es lesiona per sis mesos a la segona jornada
- Eto'o és pilota d'or, per davant de Ronaldinho i Cannavaro, i bota d'or, per davant de Shevchenko i Henry.
- L'Espanyol es juga la primera divisió a l'última jornada però, a diferència d'altres anys, perd la categoria.
- Jose Mourinho es despedit del Chelsea per falta de resultats i fitxa pel Real Madrid.
- Cristiano Ronaldo es xiulat a tots els camps d’Anglaterra i acaba fitxant pel Real Madrid.
- Capello torna a la Juve.

Això per que veieu que sóc legal i que, tot i haver fallat més de la meitat de pronòstics, faig un repàs tal i com havia promès.
 
Publicat per Itf
Envia aquest article a un amic
Link directe ¤ ¤
dilluns, de juny 18, 2007,2:33 p. m.
Crónica de una muerte anuncida
Al final no es va complir el leif motive (paraula que aquestes últimes setmanes he escoltat mil vegades) de Paco Flores, un home que morirà amb les seves ulleres comprades a principis de l'any 1942. El Barça va guanyar i jo estic content, feliç, eufòric per golejada. Proposo renovar a tots els jugadors fins al 2027 i assegurar-nos partits com el d'ahir, començant per Ezquerro que va jugar uns 9 minuts estel·lars que em van recordar a Maradona al Mundial de Mèxic. Què importen ara els partits del Sevilla, Werder Bremen, Chelsea, Liverpool, València, Madrid, Betis i Espanyol on el Barça va fer el ridícul? Són partits anecdòtics i intranscendents. S'ha de viure el present i animar l'equip el dimecres contra el Mamelodi Sundowns a Sud-àfrica.

Hem de reformar el vestidor. Sobretot la part del gimnàs. S'ha de tapiar. I si és possible amb Ronaldinho dins. Minut 68, després del gol de Reyes (era l'empat), el bar on estàvem va canviar de canal i va posar el Plus per veure els últims minuts del Madrid contra el Mallorca. Les claus del partit van ser dues: que Maxi Lopez entrés i demostrés que, com popularment es diu, és un torpón i la segona i més important, que els aficionats del Barça que es reunien al Sandwich Bar fessin olé-olé als passes del Mallorca a falta de 25 minuts pel final i amb un 1-1. Això sempre t'acaba passant factura.

Déu ni do la merengada que hi ha al barri. La pena de celebrar el final de Lliga una setmana abans de Sant Joan és que els madridistes tenen temps per reunir un bon arsenal de petards i cabrejar la barriada. També es va gastar molt telèfon; a la mitja part per organitzar la festa i al final per aplaçar-la sense dia concret. Això és com els olé-olé, organitzar la festa abans d'hora mai surt bé. El post-partit va ser especialment cruel. Entre tots vam completar una llista de jugadors que han de marxar, en vam dir 13 (12 + 1). En un moment del post-partit, que es va allargar fins altes hores de la matinada, vaig dir "podríem anar igualment a Canaletes i celebrar la Lliga com si l'haguessim guanyat". Vaig obtenir el silenci per resposta. A les 2:30 de la matinada a un amic i a mi ens va semblar veure a Henry amb un Wolksvagen Touareg per Travessera de Les Corts, camí del Camp Nou. Fins a on arriba la desesperació blaugrana!
 
Publicat per Itf
Envia aquest article a un amic
Link directe ¤ ¤
dijous, de juny 14, 2007,10:47 a. m.
El guanyador
Quina setmana no? Han aparegut espanyolistes per tot arreu. Han sortit de l’armari. Portaven amagats molt de temps i s’han confessat per tocar una mica els collons. Per sort tinc memòria i l’any que ve, si baixen a segona, els aniré a molestar jo.

Aquest oportunisme em recorda a un amic meu, no diré el nom, que és un autèntic guanyador. Quina enveja em fa! És feliç perquè l’equip que segueix sempre guanya. Clar que aquest equip canvia contínuament. Sí, estic parlant d’aquells que s’apunten a tot allò que té èxit. L’any passat, després de la final de la Champions, vaig descobrir que era del Barça. Jo fins al moment desconeixia que li agradés el futbol però em va dir “de tota la vida, tio! Al Pro evolution sempre l’agafo!!”. És d’aquells que sap de futbol a través de la Playstation i pensa que Adriano forada les porteries igual que al joc. Aquest any s’ha oblidat del Barça, però en canvi si que està content pel Milan, que sempre ha estat el seu equip preferit d’Itàlia. Quina sort!

El passat estiu, es va aficionar al bàsquet després del gran mundial de la selecció espanyola. Quins bots d’alegria feia el molt cabró! Si potser no havia vist cap partit de bàsquet en s’ha vida. No, mentida, havia vist la final de l’Eurolliga del Barça i va ser d’aquells que al dia següent deia que havia seguit el Barça de bàsquet “des del principi”.

També li agrada la F1. Al principi era fan de Schumacher, després d’Alonso i ara de Hamilton. Li agrada el tennis, sobretot el Nadal però també el Federer. I les motos! Ui, aquí sí que té molts favorits: el Rossi és el que més, però també el Pedrosa, el Stoner, el Lorenzo... segons qui guanyi cada setmana. Ell sempre està content. Això està molt bé. El pitjor és quan intenta establir una conversa i parla com si fos un expert i tu has d’aguantar la situació perquè no pots dir-li “calla la boca idiota, que no tens ni idea!!!”. Aturem aquesta espècie!

(Foto: aspecte que presentarà el meu amic dilluns segons com vagin les coses diumenge per la nit...)


A veure quin nivell d'optimisme hi ha al blog...

 
Publicat per Itf
Envia aquest article a un amic
Link directe ¤ ¤
dimarts, de juny 12, 2007,12:45 p. m.
Penós
Dissabte va ser el pitjor dia de la meva vida com a barcelonista. Ja ho diuen que la vida pot canviar molt en qüestió de segons, vam passar de l’eufòria absoluta a l’enfonsament col·lectiu. Però la veritat és que el partit va ser un resum de tota la temporada del Barça. Un campió d’Europa no es deixa empatar a l’últim minut, és penós.

Jo crec que el principal culpable de l’empat va ser Rijkaard. Les seves tàctiques sense cap ni peus ens han comdemnat. A sobre, té uns ajudants com la mòmia del Neeskens i el pobre pringat de l’Eusebio, que no fan gaire. Com pot ser que tothom veies que el De la Peña estava sol des del minut 5 i ell no? Són coses que no m’explico. Per no recordar tàctiques suïcides com el 3-4-3 contra el Madrid al Camp Nou... i encara sort de Messi. Aquesta és un altra, si no fos pel Messi no hauríem arribat amb possibilitats a l’última jornada. Ha marcat la majoria dels gols decisius i s’ha convertit en el jugador més important de la temporada, quina pena que els seus companys no l’han ajudat.

Un altre que ha contribuït a tot aquest merdé ha estat el meu estimat Ronaldinho amb les seves repetides absències als entrenaments i el seu rendiment aquests últims mesos, però no haver anat al camp ni a donar ànims als companys en el partit de Lliga més important de l’any ja és la gota que vessa la bota. És molt trist que hi siguin Edmílson i Saviola i no Ronaldinho, el que en teoria és un dels capitans. A més, després d’aquesta temporada, Ronaldinho ja ha passat a ser el tercer millor jugador del Barça, després de Messi i Eto’o.

També té part de culpa aquesta directiva que no parla i carrega totes les responsabilitats en els mals moments a Carles Puyol. Una directiva que s’ha de posar les piles per fer una renovació del vestidor i que fotin fora d’una vegada a Mottes i Giulys, és a dir, a coixos. Esperem que vingui, tal com sembla, Henry, perquè si una cosa t’assegura és que es deixa la pell al camp i sua la samarreta, no com molts altres.

Dit tot això, jo encara crec en el miracle. No sé si és per tenir una mica d’esperança i no suïcidar-me, per la teoria aquesta del síndrome insular o perquè, però jo encara confio en el Mallorca. Ja va ser capaç de fer dimitir a Florentino Pérez i ha guanyat més d’un cop al camp merengue. Evidentment no espero un 0-3, però com a mínim, espero que els hi fotin una mica la por en el cos, començant pel Gaspart del Madrid, el Ramón Calderón. Un home que es va colar al “palcu” de familiars i autoritats de Roland Garros per poder abraçar a Rafa Nadal i fer-se la foto amb ell. Espero que Maxi tingui la canya a punt per fer callar a tot el Bernabéu amb la gallina... us ho imagineu?
 
Publicat per Bachi
Envia aquest article a un amic
Link directe ¤ ¤
diumenge, de juny 10, 2007,11:10 a. m.
Tots units fem figa
Barça 3 - Espanyol 0
20 d'agost de 2006
El Barça guanya la Supercopa d'Espanya


Barça 0 - Sevilla 3
25 d'agost de 2006
El Barça perd contra el Sevilla la Supercopa d'Europa


Chelsea 1 - Barça 0
18 d'octubre de 2006
El Barça ho té difícil per quedar primer, després d'empatar
amb el Werder Bremen la jornada anterior de Champions


Reial Madrid 2 - Barça 0
22 d'octubre de 2006
Quatre dies després, el Barça perd contra el Madrid al Bernabeu


Internacional 1 - Barça 0
17 de desembre de 2006
El Barça perd la final del mundialet de clubs


Liverpool 0 - Barça 1
6 de març de 2007
El Barça queda eliminat de la Champions League


Getafe 4 - Barça 0
10 de maig de 2007
El Barça queda eliminat de la Copa del Rei
després que el Getafe remonti un 5 a 2


Barça 1 - Betis 1
13 de maig de 2007
Tres dies després, el Barça empata amb
el Betis i dona el liderat al Madrid.


Barça 2 - Espanyol 2
9 de juny de 2007
El Barça empata amb l'Espanyol i perd
la oportunitat de posar-se primer a falta d'una jornada.


PD:
He llençat la bandera pel balcó, he posat els ninots al microones i els he fos, he trencat la samarreta del Quaresma, he cremat les bufandes amb la espelma i he tornat la Biblia a la fnac i deixat el nen Jesús un altre cop al lavadero.
 
Publicat per Itf
Envia aquest article a un amic
Link directe ¤ ¤
dijous, de juny 07, 2007,9:23 p. m.
Tots units fem força
És en aquestes dates quan a casa comencem a treure els amulets i fer rituals estranys perquè guanyi el Barça. Abans de començar, he de dir que jo no sóc supersticiós, però sóc d'aquells que diu "per si de cas". Aquests són els meus preparatius de cara als partits de dissabte. El primer que he fet és penjar la bandera al balcó.


Aquest acte en concret no sé si ajudarà gaire al Barça, però com a mínim em diferencio dels veïns de l'Espanyol que tiraven petardos amb el gol del Jonatas a la UEFA. Després van callar, pobres. El segon pas, un clàssic a casa meva, reunir tots els ninotets que va regalar El Mundo Deportivo o el Sport fa uns anys sobre un mocador a la taula del menjador.


Aquí desafiem el conegut efecto dominó. Si cau el Busquets (segona fila, punta dreta), que el van fer amb el pentinat de Marge Simpson, cau tota la fila. Observareu que hi ha un jugador dins d'un got de cubata; és el Figo. El posem allà perquè no tingui aire i s'ofegui. He estat a punt de treure el De la Peña, però si ho feia, eren imparells i no quadraven les files. Tercer pas, penjar la samarreta d'un dels millors jugadors que ha passat pel Barça en tota la seva història.


No és que m'hagi equivocat al penjar la foto, no. És el Quaresma. Aquesta mania meva de comprar-me samarretes de jugadors poc coneguts no surt a compte. Potser sóc l'únic del món que la va comprar. Pas número 4, la espelma sobre les bufandes.


He de dir que aquesta superstició la vaig copiar del Bachi. Ell ho feia i vaig pensar que era bona idea donar alguna utilitat a les bufandes perquè a l'estiu, posar-te una bufanda no és gaire agradable. Finalment, en els minuts previs, sempre m'ajuda llegir un best-seller de tots els tems; la Biblia.


Sembla mentida! La Biblia parla de tot! Em vaig comprar aquesta amb dibuixos que és més amena. El capítol (una època de molta por) m'ha ajudat molt, us el recomano a tots els patidors. No pot faltar el nen Jesús que vam trobar al pis quan el vam comprar fa 20 anys. Estava al lavadero, entre els spontex i les vileda. Ara només falta esperar a que el Barça faci la seva feina ben feta.




PD:
nous vídeos al nostre canal a YouTube.
 
Publicat per Itf
Envia aquest article a un amic
Link directe ¤ ¤
dimecres, de juny 06, 2007,6:09 p. m.
Vegetarians
Considero que ser vegetarià és una religió perquè, la veritat, s’ha de tenir autèntica fe per alimentar-se a base de pastanagues com el Bugs Bunny. No entenc les raons que et porten a no voler menjar carn; un bistec té sentiments? En cas que en tingués... Ens hem d’alimentar, no? Hi ha una cosa que se’n diu cadena tròfica. L’ésser humà necessita les proteïnes de la carn i en molts casos, al no menjar carn, les proteïnes han de ser substituïdes per pastilles (o algo així, no ho sé exactament, sóc de lletres). Ara que penso, aquest comodí del "sóc de lletres" serveix per tot. És una mica com dir "sóc idiota".

També estan els anomenats vegans, que no són els seguidors de Paz Vega, sinó que són aquells que no mengen ni peix ni productes derivats d’animals, com el formatge. Això si que no. Potser un bistec té sentiments però un formatge? Si la Vaca que rie riu serà perquè li agrada, home. Els vegans deuen estar més pàl·lids i ensopits que de Juana Chaos a la vaga de fam. Potser Iniesta és vegà i no ho sabem… Per cert, és possible que Iniesta sigui el nen de Los Otros?

Ja posats, aprofitant la repercussió mundial que té aquest blog, vull fundar una nova dieta en la qual no es pugui menjar cap ésser viu ni derivat. Això inclou els vegetals. Que no tenen sentiments els enciams? No ploren els geranis quan els arrenques els pètals? Vale no. Però tampoc he vist mai una sardina plorant, o rient. A la meva dieta ens alimentarem només de sorra i pedres. Si iniciés aquesta dieta n’estic segur que hi hauria algun boig que la seguiria. De fet, potser ja hi ha gent que està apuntada; això explicaria per què a les platges cada dia hi ha menys sorra... Ja tinc l'eslògan "La sorra i les pedres són nutritives, no mengis vegetals, ni tan sols olives". D'acord, no és gaire maco, però ja ho sabeu, sóc de lletres.
 
Publicat per Bachi
Envia aquest article a un amic
Link directe ¤ ¤
dilluns, de juny 04, 2007,1:44 p. m.
Què fa malament l'Ajuntament?
Abans d'ahir passejava pel passeig de Sitges quan em vaig trobar amb aquesta situació:

BONA COMPANYIA. Un banc del passeig de Sitges, a prop del restaurant Picnic.


És curiós que l'Ajuntament de Sitges (desconec el color del partit que governa) no hagi trobat un lloc millor per posar aquests quatre contenidors. Evidentment, l'únic banc lliure per seure de tot el passeig era aquest. Els ajuntaments s'equivoquen en moltes coses que són allò que en diuen 'de calaix'.

Tota la vida recordaré el passat mes de febrer, quan tornant de la universitat amb autobús per Travessera de Les Corts a les 8 del vespre estàvem parats pel trànsit. Normalment a aquesta hora, que és quan tothom torna de treballar, hi ha bastants cotxes però aquell dia era exagerat; ens movíem un metre cada 2 minuts. Cansat d'esperar vaig baixar dues parades abans. Mentre caminava, mirava enrera per saber on estava l'autobús fins que vaig avançar tant que el vaig perdre de vista. Sabeu per què era aquest trànsit? Perquè cinc carrers més enllà estaven pintant un pas de vianants! A qui se li acudeix tallar el transit a les 8 del vespre? No ho poden fer a les 4 de la matinada? O, com a mínim, pel matí que hi ha molta menys gent.

No parlem de la policia (sé que no només és responsabilitat dels ajuntaments). A la zona on visc jo, quan veus un mosso, el primer que et ve al cap és "aquí ha passat alguna cosa", perquè si no s'ha llençat un home d'alt a baix d'un edifici no els veus mai. Ja no cal dir res sobre la comissaria dels mossos de Les Corts. M'informen que amb lo de les càmeras ocultes faran com el Dragon Kahn. A la sortida, després que et fotin la pallissa, hi ha una paradeta on podràs comprar el vídeo com a souvenir. Si a Holanda s'ha fet el reality show aquest dels transplantaments (crec que s'ha descobert que és mentida), jo reclamo que Gestmusic Endemol faci Operación Mosso o algo per l'estil, ara que hi haurà més càmeras que a Gran Hermano.
 
Publicat per Itf
Envia aquest article a un amic
Link directe ¤ ¤
divendres, de juny 01, 2007,8:16 p. m.
El Monstre del Llac Ness
Notícia: "Una nueva grabación reaviva la leyenda del Monstruo del Lago Ness"

La meva infància va estar marcada per dos esdeveniments: Bola de Drac i descobrir que els Monstre del Llac Ness no existia. Lo del monstruito aquests és com lo dels reis mags, un dia algú t’ho explica i tu et quedes amb la mateixa cara que el de la foto. Sempre intentes dissimular dient: “ja ho sabia”, però tu penses: “els collons ho sabia! M’acabes de destrossar la vida, fill de puta!” El monstre i les faldilles són allò més conegut d’Escòcia. És curiós que quan penso en Escòcia m’imagino tothom en faldilla i bevent cervesa, és com si a Espanya tothom estigués vestit de sevillana i mengessin paella tot el dia. La veritat és que trobo graciós que hi hagi gent que encara cregui que hi ha un dinosaure gegant a l’aigua. No veuen que si existís ja s’hauria vist algun cop? I si existís, quants anys deu tenir ja? 100?

M’han cridat molt l’atenció les declaracions de l’home que l’ha trobat i ha fet la gravació (que casualment es diu Holmes): "No podía creer lo que veían mis ojos cuando observé esa estela negra de unos 15 metros moviéndose bastante rápido por el agua. Lo primero que pensé es que se trataba de una anguila muy grande”. Collons quina anguila! Una anguila de 15 metres és equivalent a un home que sigui 5 cops Jesús Gil.

En fi, que això és un muntatge com una casa, tot i que la gravació és de bona qualitat, perquè si l’animal aquest existís, ja s’haurien encarregat els escocesos de treure’l i fotre’l en un zoo per guanyar pasta.
 
Publicat per Bachi
Envia aquest article a un amic
Link directe ¤ ¤