Jo sóc de blogger. Per mi ser de blogger és com ser català o ser del Barça, és un sentiment. La família de blogger té diversos rivals, els més importants són wordpress i fotolog. També està el bloc.cat que són com l’Atlétic de Madrid, prometen molt però mai funcionen. Fa temps vaig llegir un article molt bo de l’Eva sobre els fotologs. Després de llegir-lo vaig pensar en escriure un llibre, però em conformaré amb un post (com a mínim).
Per si no us havíeu assabentat, ahir van haver-hi eleccions municipals. Quina emoció! La cosa va ser molt disputada i aferrissada fins l’últim moment. Ningú esperava una reedició del tripartit, però ja el tenim aquí.
El primer convidat de la tarda va ser Joan Pera. Després va conversar amb el seu imitador (Pep Plaza). D'esquerra a dreta: Joan Pera, Toni Clapés, Jaume Nolla, Joan Spin, Roger Jové, Montse Llussà i Oriol Cruz.
Després van aparèixer dos dels tres membres del Tricicle i Josep Cuní, que no parava de suar per la calor dels focus. D'esquerra a dreta: Josep Cuní, Paco Mir, Carles Sans, Toni Clapés, Jaume Nolla, Joan Spin i Roger Jové.
Tres convidats més (després també apareixeria el Daltell): Soledad León de Salazar, que va entrar pel passadís central de la platea per sorpresa, Lluís Llongueres i Carlos Latre, que va mostrar el seu repertori d'imitacions. D'esquerra a dreta: Soledad León de Salazar, Lluís Llongueres, Carlos Latre, Toni Clapés, Jaume Nolla i Joan Spín.
Sergi Pàmies no va faltar i va evitar parlar del per què no va a la fira de Frankfurt. Per tractar els esports van entrar Quique Guasch i el Mago Felix (més endavant es va incorporar també Joel Joan). D'esquerra a dreta: Mago Felix, Quique Guasch, Sergi Pàmies, Toni Clapés i Jaume Nolla.
El Mago Felix va treure el pèndul i va pronosticar qui serà el campió de Lliga. Veure'm si encerta o no. Al final d'aquest article, hem penjat un vídeo que vam gravar mentre ho descobria.
Fi de festa amb Carmen de Mairena cantant "Happy Birrei tu yu" i pastís amb un 10. D'esquerra a dreta, darrera de Carmen de Mairena: Imma Sust, Rocco Steinhauser, Joan Spin, Toni Clapés, Roger Jové, Montse Llussà i Jaume Nolla.
Us escric des d’una biblioteca. Perquè m’agraden els llibres? No. Perquè no em funciona Internet. Ahir pel matí ja feia el tonto i vaig trucar als meus amics d’ONO. Em surt una màquina, com no podria ser d’altra manera:
El Barça va apallissar al Atlético amb un 0-6 més propi d’un partit de tennis (com el 6-0 que li va fotre el Federer al gilipolles del Nadal) que de futbol. La pena és que hagi trigat tan en recordar com es jugava a aquest esport: marcant gols. Fins ara tot era taconets i fer el subnormal quan només anàvem 1-0 i passava el que passava, és a dir, patir. Ahir, tampoc va jugar espectacularment, recordo partits millors, només que van voler marcar més gols i deixar de fer mariconades. Això sí, al senyor Pichu li hem de fer una estàtua al Camp Nou per la seva inestimable ajuda. Al final em sabia una mica greu i tot... algú li deuria d’haver dit que amb aquest nom no es pot ser bon porter.
Anar d’excursió amb l’institut… quins temps aquells! El lloc on anar a vegades donava igual perquè lo més divertit moltes vegades passava a dintre dels autocars. La gent sempre estava distribuïda igual: davant els professors i els nens bons i a la part de darrere estaven els “dolents”. El pobre conductor havia de suportar bromes, gent de peu a sobre dels seients, i sobretot càntics, molts càntics. Són mítics alguns com el “nos vamos de paseo, pi pi pi, con un coche feo, pi pi pi, pero no me importa, pi pi pi, porque llevo torta, pi pi pi!” Quina lletra més currada, la persona que la va crear estava al nivell de Machado com a mínim. S’ha de tenir molta paciència per poder ser un conductor d’aquests, jo no aguantaria, agafaria una corba ben tancada per fer caure a tothom al terra. També hi havia el típic que sempre es marejava i vomitava, ja podies fer un viatge de 5 minuts que a ell li donava temps de vomitar, i també el típic que als 5 minuts ja estava clapant. Aquest últim és un pobre desgraciat que sempre acaba desperta’t per algú amb una colleja que li fa colpejar amb el seient de davant... avui estic una mica agressiu... deu ser pel Barça... per cert, jo avui vaig amb l’Espanyol, em fa mal dir-ho però sí, no perquè l’espanyol em caigui bé, si no només per fer callar una mica al gilipolles del Del Nido, espero que vagi ràpid a la presó per tot això de la Operación Malaya. Segurament es podria fer un reality show de tot això, vull dir que fotessin cameres per totes les presons aviem que fan.
Alguns tant i altres tant poc. Dos milions d'euros per una piscina és exagerat. Amic Beckham, t'estan estafant! He entrat a una pàgina web per consultar preus i he trobat una bona oferta: una piscina rectangular de 8x4 metres per 9985 €. Està clar que és més econòmica. Fent un càlcul ràpid, si decidíssim gastar 2 milions en la piscina, veient com estan els preus, en tindríem una de 1600 x 800 metres, o sigui, una piscina d’aproximadament un quilòmetre i mig per un quilòmetre. Si la poséssim al centre de Barcelona, acapararia tot el casc antic.
El món del doblatge està en crisi tal i com mostra aquesta notícia. Ferran Adrià doblarà un personatge a la pròxima pel·lícula de Disney. Suposo que no serà un personatge gaire principal perquè el cuiner català no destaca per la seva facilitat de paraula. Potser fa de Pato Donald, un personatge que per molt que ho he intentat mai he entès. Aquests últims anys Ferran Adrià surt a tot arreu. Crec que ell, juntament amb Starbucks, Apple i Google dominaran el món aviat.
Aquestes són les cinc persones que més ràbia em fan en aquests moments. Queden obertes les votacions. Podeu dir quin és el vostre Top 5 de gent que us fa ràbia. Dilluns actualitzarem la classificació amb els noms que vosaltres suggeriu. Bon cap de setmana!