Jo sóc dels que encara de tant en tant, molt de tant en tant, miro alguns dibuixos animats. Evidentment no em refereixo als Simpsons o a Padre de Familia, sinó als clàssics.

De petit em passava hores davant la televisió tragant-me tot allò que em fotien al 33. Veia el Pingu, Chicho terremoto, Pinky y Cerebro, Ramma, els Looney Toons, en Doraemon, encara que sempre passava el mateix: en Nobita arribava plorant i el “gat còsmic” ho solucionava cada dia amb un aparell nou. Quina imaginació la del creador! També veia el Doctor Slump, més conegut com l’Arare, de la que el meu personatge preferit era aquell professor de l’escola que tenia cap de castanya... la veritat és que tenia un argument molt estrany... i com per no tenir-lo! El seu creador era el mític Akira Toriyama, un tio que actualment no pot sortir del seu poble perdut de la mà de Déu sense desenes d’escoltes, perquè es veu que si no els freaks del manga se li tirarien a sobre i l’acabarien matant sense voler. Ja sabeu que els japonesos estan una mica bojos. Bueno, al que anava, aquest home va fer la sèrie més seguida per milions de nens d’arreu del món, però, igual que l’Arare, era molt rara. Estava basada en un món del futur en el qual d’una càpsula de la grandària d’un dit polze, podia sortir un cotxe, un món en el qual amb una mongeta “màgica” et curaves de qualsevol ferida (que, per cert, jo sempre he pensat que aquella mongeta deuria esta asquerosa perquè fotia una mala pinta...), un món en el qual de 7 boles de vidre sortia un drac enorme, etc. Per no parlar dels personatges! El Goku, que tenia un pentinat molt estrany i que no necessitava tint per tenyir-se de ros, el Krilin, que ja va nèixer calb i a sobre té 6 puntets al front, el Follet Tortuga, un vell verd com qualsevol, aquest no té res estrany, bueno, només que té la facultat de transformar-se en un paio de 3 metres d’alt i quadrat com l’O’Neal, el Cor Petit, un tio verd d’un altre planeta, el Bu, un ésser fet de xiclet de maduixa, etc.

Vaja, que abans sembla que els dibuixants tenien més imaginació. Ara quan a vegades poso el K-3, sempre veig el mateix tipus de dibuixos: noies en minifalda anant a la universitat i que estan enamorades del noi rebel de la classe.